Annex catequétic

ANNEX CATEQUÉTIC

(Per als pares i catequistes: No es tracta aquí d’exposar per complet totes les veritats de fe predicades per l'Esglèsia, sinó aquelles coses que hem de tenir especialment en compte, per a explicar adequadament la doctrina cristiana a cadascun).

El que hem de creure

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, Creador del Cel i de la terra, de tot el visible i d’invisible.

1) Déu és un Ésser Infinit –en poder, en bondat, en saviesa,... en tot!-, Etern, Principi i Fi de totes les coses.

2) Déu és Un en Essència i Tri en Persones: Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.Crec en un sol Senyor, Jesucrist, Fill únic de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles: Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, per qui tot va ser fet;

3) La Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, s’ha fet home, i es diu Jesús. Jesucrist és Déu i Home veritable.

4) El Fill de Déu s’ha fet Home per a ensenyar-nos a viure com fills de Déu i per a oferir la seva vida pels nostres pecats, obrint-nos així les portes del Cel.

que per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació va baixar del Cel, i per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria, la Verge,

5) Maria és la Mare de Jesucrist, veritable Déu i veritable Home; per això, sent una dona de carn i os, podem nomenar-la “la Mare de Déu”.

6) La sempre Mare de Déu, per especial privilegi de Déu, ha estat concebuda sense pecat original -és Immaculada-, i ha estat conduïda al Cel en cos i ànima (aquest és el misteri de l'Assumpció).

7) Santa Maria, per ser Mare de Jesús -el nostre “germà major”, en l'ordre de la gràcia- és, també, la Mare nostra espiritual.

i es va fer home; i per la nostra causa va ser crucificat en temps de Ponç Pilat; va patir i va ser sepultat, i va ressuscitar al tercer dia, segons les Escriptures, i va pujar al Cel, i està assegut a la dreta del Pare,

8) Jesucrist, després de patir i morir en una Creu, va ressuscitar d’antre els morts, i està gloriós en el Cel per a intercedir per nosaltres.

i de nou vindrà amb glòria per a jutjar a vius i morts, i el seu Regne no tindrà fi.

9) Al final dels temps el Senyor jutjarà a tots els homes: Premiant a uns i castigant a uns altres. Alguns van al Cel després de purificar-se en el Purgatori.

10) Déu és infinitament misericordiós: Mentre vivim en la terra, ho perdona tot!, amb la condició de que sincerament li demanem perdó, amb el propòsit de confessar-nos.

11) Déu no rebutja mai a ningú i desitja la salvació per a tots. Però els homes –per debilitat, per influències del mal ambient o per les temptacions del dimoni- podem fer mal ús de la llibertat i rebutjar a Déu pel pecat, apartant-nos per a sempre d'Ell, tret que ens penedim de debò.

Crec en l’Esperit Sant, Senyor i dador de vida, que procedeix del Pare i del Fill, que amb el Pare i el Fill rep una mateixa adoració i glòria, i que va parlar pels Profetes.

12) L'Esperit Sant -que va venir sobre els Apòstols en Pentecosta-, va inspirar les Sagrades Escriptures, condueix al Magisteri de l’Església perquè no caigui en l’error, desperta en el món multitud de “carismes”, i santifica a les ànimes perquè arribin a assemblar-se a l'Home perfecte: Jesús.

Crec en l'Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica.

13) L'Església és una institució jeràrquica –composta per fidels laics i sacerdots- fundada per Crist sobre la “roca” de Pere (el primer Papa) i construïda sobre les “columnes” dels Apòstols (els primers Bisbes). L'Església és el nou Poble de Déu.

14) Jesús va prometre que protegiria a l'Església de tot error i de tot perill: “Els poders de l’infern -va dir el Senyor- no prevaldran sobre ella”. El Senyor governa el món i la història amb la seva Providència i cuida especialment dels seus fills.

Confesso que hi ha un sol baptisme per al perdó dels pecats.

15) Pel Baptisme ens fem “fills de Déu”, i se’ns esborren tots els pecats, especialment el pecat original, que ens van transmetre els nostres primers pares.

Espero la resurrecció dels morts i la vida del món futur. Amén.

16) L’home ha estat creat per Déu per a una destinació d’eterna felicitat. Però cada home és lliure –i responsable- d’acceptar el pla de Déu o de rebutjar-lo.

17) Els homes no som independents uns d’uns altres, sinó que tenim el deure ajudar-nos en les coses materials i espirituals: Resant, donant-nos bon exemple, corregint-nos, servint als altres, perdonant, donant almoina, dedicant temps i esforç als més necessitats, etc. Des del Cel també ens ajuden els Àngels i els Sants.

El que hem de practicar

1) Els Manaments de la Llei de Déu expressen les exigències de l’amor de Déu i del proïsme. Al mateix temps ens ensenyen la veritable humanitat de l’home. Déu els va revelar. Són “advertiments paternals” del nostre Pare Déu, perquè no ens desviem del camí que ens duu a la felicitat eterna del Cel. “El qual m’estima – diu Jesús- complirà els meus Manaments”.

2) El principal Manament és el de la caritat: “Estimaràs a Déu sobre totes les coses, i al proïsme com a tu mateix”.

Els Manaments de la Llei de Déu, que obliguen sempre i a tots, són deu:
Primer: Estimaràs a Déu sobre totes les coses.
Segon: No prendràs en va el seu sant Nom.
Tercer: Santificaràs les festes.
Cuart: Honraràs al teu pare i a la teva mare.
Cinquè: No mataràs.
Sisè: No cometràs actes impurs.
Setè: No robaràs.
Vuitè: No aixecaràs fals testimoni, ni mentiràs.
Novè: No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.
Dècim: No cobejaràs els béns d’atri.

Els Manaments de l'Església, que obliguen -si no hi ha inconvenient greu - a tots els catòlics, són cinc:
Primer: Assistir a Missa els diumenges i festes de precepte.
Segon: Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l’any, en perill de mort i si es desitja combregar.
Tercer: Combregar per Pasqua de Resurrecció.
Cuart: Viure l’abstinència de carn (a partir dels 14 anys) i el dejuni (a partir dels 18) quan ho mana la Santa Mare Església.
Cinquè: Ajudar a l'Església en les seves necessitats.

La santedat de la vida cristiana, es manifesta per les virtuts –teologals i cardinals- i arriba a la seva plenitud amb les benaurances i els dons de l'Esperit Sant.

Les virtuts teologals (que es refereixen al tracte amb Déu) són tres: Fe, esperança i caritat.

Les virtuts cardinals (per a ser homes i dones d’una peça) són quatre: Prudència, justícia, fortalesa i temprança.

Les benaurances són vuit:
Benaventurats els pobres d’esperit, perquè d’ells és el Regne dels Cels.
Benaventurats els mansos, perquè ells posseiran la terra.
Benaventurats els afligits, perquè ells seran consolats.
Benaventurats els quals tenen fam i set de justícia, perquè ells seran farts.
Benaventurats els misericordiosos, perquè ells arribaran a misericòrdia.
Benaventurats els nets de cor, perquè ells veuran a Déu.
Benaventurats els pacífics, perquè ells seran cridats fills de Déu.
Benaventurats els quals pateixen persecució a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne dels Cels.

Els dons de l'Esperit Sant són set:
do de Saviesa,
do d’Enteniment,
do de Ciència,
do de Consell,
do de Fortalesa,
do de Pietat i
do del Sant Temor de Déu.

Els fruits de l'Esperit Sant són dotze: caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansedumbre, fidelitat, modèstia, continència i castedat.

Els mitjans de santificació

-a través dels quals ens arriba la gràcia del nostre Senyor Jesucrist-, són:
Els Sagraments, que són set: Baptisme, Confirmació, Comunió, Penitència, Unció de malalts, Matrimoni i Ordre Sacerdotal.

1) Els Sagraments són signes sensibles a través dels quals ens arriba a cadascun la gràcia de Crist per a ser i viure com fills de Déu i semblar-nos cada vegada més a Jesús.

2) El Senyor ha volgut quedar-se veritablement amb nosaltres en l’Eucaristia, on està realment amb el seu Cos, Sang, Ànima i Divinitat, per a ser aliment de la nostra ànima, i perquè puguem participar dels seus mèrits.

El tracte amb Déu

es manifesta, especialment, a través de l’Oració

1) Orar és parlar amb Déu, el nostre Pare, per a lloar-li, donar-li gràcies, demanar-li el que necessitem –o necessiten altres-, fer propòsits de millora, demanar-li perdó pels nostres pecats, etc. També orem quan vam acompanyar en silenci al Senyor, quan sabem oferir un sofriment en unió amb Crist. En fi, es resa com es viu i es viu com es resa. L’oració no és qüestió de paraules, sinó d’amor.

2) Déu es gaudeix amb la nostra oració i nosaltres necessitem –com la respiració de l'ànima- parlar amb confiança amb Ell.

3) L'Oració dominical és l'oració per excel·lència de l'Església. Forma parteix integrant de les principals Hores de l'Ofici diví i dels sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, Confirmació i Eucaristia. Insereix en l'Eucaristia, manifesta el caràcter "escatològic" de les seves peticions, en l’esperança del Senyor, "fins que venja" (1 Co 11, 26) (Catecisme de l'Església Catòlica, n. 2776).

L’oració del cristià és el Parenostre.

D. Antonio Fernández Madero