Doctrina cristiana básica (català)

INTRODUCCIÓ

1. Podem conèixer Déu? Déu és espiritual i ningú pot veure’l ni tocar-lo. No obstant això, hi ha dues maneres de conèixer a Déu: observant les seves obres i accedint a les manifestacions divines.

2. Observant les seves obres? Coneixem els fenicis, faraons, etc. estudiant les seves restes arqueològiques. De manera similar, observant la creació arribem al Creador. Per exemple, n’hi ha proa amb veure una nit estellada per a reconèixer la saviesa de qui ha organitzat l'univers.

3. Déu s’ha manifestat? El Senyor s’ha revelat als homes a través de profetes i sants, i sobre tot amb la vinguda del Fill de Déu al món.

4. Com sabem que és Déu qui parla? Les manifestacions divines van acompanyades de fets portentosos que avalen l’origen diví.

5. On es conserva la revelació divina? La Bíblia i tradicions jueves van ser l'inici. Nostre Senyor Jesucrist va culminar la revelació, i va encarregar als Apòstols que transmetessin els seus ensenyaments. Ells ho van fer principalment de manera oral (Tradició). A més, el Senyor va voler que el seu missatge s’escrivís, i la Bíblia es va completar. Els successors dels Apòstols -els Bisbes amb el Papa- continuen aquesta missió amb el seu ensenyament (Magisteri).

6. La Tradició és oral? La Tradició va començar oralment, es va gravar en la vida dels cristians, i figura per escrit en els llibres dels grans sants de l’antiguitat -Sants Pares- com S. Agustí.

7. Què es tracta d’aconseguir aprenent la doctrina cristiana? Es pretén conèixer i practicar els ensenyaments de Crist per a adquirir la santedat i guanyar la vida eterna.

8. Què és la santedat? D’una persona santa es pot dir que: - Imita a Crist, fins a identificar-se amb Ell.
- Procura complir la voluntat de Déu en tot moment.
- Ha adquirit moltes virtuts i arriba a viure-les en grau heroic.

9. Què són les virtuts? Són hàbits bons. S’aconsegueixen per dons de Déu (virtuts sobrenaturals o infuses) o per repetició d’actes (virtuts humanes). Les virtuts milloren la personalitat humana donant-li facilitat i costum d’obrar bé.

10. Com es divideix la doctrina cristiana? Sol estudiar-se en quatre parts:
- Les veritats que Déu ha revelat perquè els seus fills el coneguem millor. (Credo). - Els dons que ens atorga perquè siguem bons fills seus. (Sagraments).
- La manera de viure d’un fill de Déu. (Manaments).
- El tracte dels fills de Déu amb el seu Pare. (Oració).

VERITATS PRINCIPALS

1. Què sabem de Déu? Sabem que Déu és espiritual, bo, totpoderós, etern... Tot ho veu, tot ho coneix. Premia els bons i castiga els dolents. Els cristians sabem a més que som fills de Déu i li resem "Pare nostre..."

2. Només hi ha un Déu? Sí. En Déu hi ha tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquesta Trinitat de persones són un únic Déu.

3. Què sabem del món? Sabem que l'univers ha estat creat per Déu i que el Senyor el cuida. No desitja el mal en el món; si permet alguns mals és a causa de greus motius dels quals n’obtindrà béns majors.

4. Àngels? A més de les criatures materials Déu ha creat als àngels i cada persona té un àngel de la guarda que la protegeix. Alguns àngels es van rebel·lar contra Déu i es van tornar malvats; són els dimonis.

5. Què sabem de l’home? Sabem que l’home és un ésser corporal i espiritual creat per Déu per a ser feliç amb Ell en el cel després de fer el bé en la terra.

6. Dons.- Al crear la primera parella humana, Déu va voler afegir-li uns dons especials com la immortalitat i sobretot la gràcia que elevava la naturalesa humana fent-la partícip de la divina. Però Adam i Eva, temptats pel diable, van desobeir el mandat del Senyor perdent aquests béns que posseïen.

7. El pecat original.- En conseqüència els homes heretem aquesta situació i naixem apartats de Déu en un estat anomenat pecat original. Des de llavors en el cor humà al costat del desig d’obrar bé va aparèixer una inclinació al mal, de manera que actuar bé exigeix esforç. Amb aquest pecat va entrar el mal i la mort en el món.

8. Qui és Jesucrist? Jesucrist és la Segona Persona de la Trinitat que es va fer home per a salvar-nos d’aquesta situació. Jesucrist és perfecte Déu i perfecte home. Per obra de l'Esperit Sant va néixer de Santa Maria a Betlem. Un naixement miraculós.

9. Quins miracles va haver-hi en el naixement de Jesús? Josep, l’espòs de Maria, va ser avisat per un àngel d’e què passava. Maria va concebre sense intervenció de baró (això va ser fàcil per al Creador d’Adam i Eva). Uns àngels van avisar als pastors; una estrella als Mags. Però l’acció divina més poderosa va ser assolir que una persona fos alhora Déu i home.

10. Què sabem de la vida de Jesucrist? Va viure trenta anys a Natzaret treballant en el taller de Sant Josep. Després, durant tres anys, va predicar a Israel i va manifestar la seva divinitat amb miracles portentosos que avalaven les seves paraules. Va morir en la Creu acceptant aquest suplici per amor a nosaltres.

11. I després de la seva mort? Va ressuscitar al tercer dia de la seva mort. Es va aparèixer a centenars de deixebles i els va encarregar que ensenyessin la seva doctrina en tot el món. Aquesta tasca apostòlica és la gran missió de l'Església i de cada cristià. La van començar els dotze Apòstols que Jesús va triar.

12. Què són els Evangelis? Són quatre llibres de la Bíblia escrits quan encara vivien alguns Apòstols i primers deixebles de Crist, i avalats per la seva aprovació. Narren la vida de Jesús i els seus principals ensenyaments. Pel seu elevat valor històric, són el millor document per a conèixer la vida del Senyor. Déu mateix va ajudar als seus escriptors perquè relatessin bé el succeït.

13. Qui és la Verge Maria? És la Mare de Déu, perquè d'Ella va néixer nostre Senyor Jesucrist, perfecte Déu. El Senyor va omplir de dons la seva Mare; per exemple, va ser concebuda i va néixer sense pecat original de manera que en la seva vida mai va haver-hi pecat algun: és Immaculada. És també Mare nostra, doncs la gràcia ens fa fills de Déu, identificant-nos amb Crist.

14. Qui formen l'Església? L'Església està formada per tots els batejats, i dirigida pel Papa que representa a Jesucrist com a successor de Sant Pere. Pere va ser l’apòstol que Jesús va triar per a governar l'Església. El Papa continua la seva missió, amb ajuda de l'Esperit Sant, doncs Déu mateix té cura de l'Església que va voler fundar.

15. Quina unió hi ha entre els cristians? Els cristians formen el cos místic de Crist, que n’és el cap. L'Esperit Sant que inhabita en les persones en gràcia, seria com l’ànima que vivifica aquest cos. Els seus membres participen dels mateixos béns espirituals -Comunió dels sants-, sobretot dels mèrits de Jesucrist.

16. Un exemple d’aquesta unió amb Crist? En la Missa, Jesucrist ofereix a Déu Pare el sacrifici de la seva vida lliurada en la creu. Els cristians poden beneficiar-se d’aquesta ofrena per la seva unió espiritual amb Ell.

17. Un exemple de unió dels cristians entre si? Aquesta vinculació s’estén als sants del cel i a les ànimes del purgatori. De manera que tots procuren ajudar-se. És important resar pels difunts.

18. Què succeeix després de la mort? Després de la mort serem jutjats per Déu. La sentència d’aquest judici pot ser triple:
- Els qui moren en gràcia s’uniran amb Déu en el cel gaudint de la màxima felicitat sense barreja de cap mal, i per sempre.
- Els qui moren en pecat mortal sofriran els turments eterns de l'infern.
- Al purgatori hi van els qui moren en gràcia de Déu però amb l’ànima menys brillant del necessari per a anar al cel. En el purgatori hi ha grans sofriments però també esperança, doncs saben que després de purificar-se veuran Déu.

ELS SAGRAMENTS

A. Què són els Sagraments? B. Quins són els Sagraments?

A. QUÈ SÓN ELS SAGRAMENTS?

1. Quines petjades queden del pas de Crist per la terra? Gràcies a Ell disposem ara de grans béns, que podem ordenar en tres tipus:
- Béns espirituals, com la redempció, la gràcia santificant i el tresor de comptar amb la protecció maternal de Maria.
- Dons visibles, com el Papa, successor de Pere i garantia de seguretat en el camí. - Dons en part visibles, en part espirituals, com els sagraments que atorguen béns o gràcies espirituals a través de signes visibles.

2. Què és la gràcia? En general, gràcia és qualsevol do de Déu, però normalment es diu així a la gràcia santificant: do sobrenatural que divinitza l’home transformant-lo de pecador en fill de Déu.

3. Hi ha molta diferència entre estar en gràcia i no? La diferència és enorme. D’una banda, separació de Déu i encaminament a l'infern. D’altra banda, amistat i filiació divines, divinització i obertura del cel.

4. Quins són els mitjans principals per a adquirir gràcies? Els mitjans principals per a adquirir gràcies són l’oració i els sagraments. Alguns sagraments proporcionen la gràcia santificant. La majoria dels sagraments augmenten aquesta gràcia i atorguen altres ajudes divines.

5. Què són els sagraments? Els sagraments són signes visibles instituïts per Jesucrist per a donar-nos la gràcia. Són set i produeixen béns espirituals comparables amb la vida natural de la manera que ara veurem.

B. QUINS SÓN ELS SAGRAMENTS?

6. Quins són els dos primers sagraments?
- El primer dels sagraments és el Baptisme, que esborra el pecat original atorgant la gràcia santificant per primera vegada. Ve a ser el naixement a la vida espiritual.
- El segon és la Confirmació, que augmenta els dons de l'Esperit Sant i ens enforteix de manera similar al creixement humà.

7. Com aconseguir que Déu perdoni els nostres pecats? Per a perdonar els pecats, Déu ha instituït el sagrament de la Confessió. Per a rebre aquest sagrament fan falta dues condicions:
- Estar penedit d’aquests pecats amb la intenció o propòsit de no tornar a cometre’ls. No cal endevinar el futur sinó decidir fermament no tornar a pecar.

- És necessari dir a un sacerdot els pecats, perquè ell els perdoni en nom de Déu. Cal dir tots els pecats greus i el nombre aproximat de vegades que es van cometre.

8. Quins efectes té el sagrament de la Confessió? D’alguna manera se sembla a les medicines, que solen tenir dues funcions: guarir i protegir. La confessió aconsegueix aquests efectes: perdona els pecats i atorga gràcies per a vèncer més fàcilment les futures temptacions.

9. Quins aspectes abasta el sagrament de l'Eucaristia? Aquest sagrament abasta tres grans aspectes:
- En l’Eucaristia està realment Jesucrist, amb totes les conseqüències d’adoració, respecte, desig d’acompanyar-lo en els Sagraris, cura material, etc.
- En la Missa es repeteix el sacrifici de la Creu, i és el més gran que els homes podem oferir a Déu.
- En la Comunió es rep al mateix Jesucrist, i així ve a ser aliment que restaura i repara les forces de l’ànima, alhora que ens uneix i transforma en Crist. En el menjar terrè l’aliment passa a ser cos humà; aquí en canvi, és l’home qui es va divinitzant.

10. Què es requereix per a poder combregar? Per a rebre la Comunió es necessiten tres condicions:

- La fe: estar batejat i saber a Qui es rep sota l’aparença de pa.

- Estar en gràcia de Déu, és a dir, haver-se confessat de tots els pecats greus que s’hagin comès. Això és molt important doncs no s’ha de rebre a Déu mal preparat.- Ha d’haver passat una hora sense prendre aliments.

11. Què és la unció dels malalts? El sagrament de la unció de malalts ajuda a qui estan en perill de mort per malaltia o vellesa. Els enforteix per als instants que es decideix la vida eterna. És un sagrament important i convé administrar-lo sense esperar a última hora.

12. Qui són els sacerdots? Són cristians que han rebut d’un Bisbe el sagrament de l'Ordre sacerdotal, i per tant, poden celebrar la santa missa, administrar els altres sagraments i predicar l’evangeli amb autoritat.

13. El matrimoni és un sagrament? Es diu matrimoni a la unió estable d’un home i una dona formant una família. Els nuvis, en casar-se, es comprometen a voler-se per a sempre i a rebre i educar els fills que Déu els enviï. El Senyor ha volgut atorgar gràcies especials a qui es casen perquè compleixin bé aquesta missió, i per a ells va instituir el sagrament del Matrimoni.

ELS MANAMENTS

1. Sabem com comportar-nos? Podem conèixer com comportar-nos, doncs disposem de dues fonts d’informació:
- Analitzant la nostra pròpia naturalesa és possible descobrir el que ens convé.
- El Creador mateix ens ha manifestat el que hem de fer i evitar. El resum es conté en els deu manaments donats per Déu a Moisés.

2. Els manaments són una càrrega pesada que Déu imposa? No, no. Els manaments són una ajuda divina que il·lumina el camí. El Creador sap el que ens convé i, com desitja que siguem feliços, ens avisa del comportament adequat. Els actes de robar, matar, mentir perjudiquen l’home i ofenen el Senyor encara que Ell no ho hagués dit.

3. Quins són els tres primers manaments? Els tres primers manaments resumeixen les obligacions de l’home respecte a Déu. Són aquests: - «Estimaràs Déu sobre totes les coses».- Inclou el deure de protegir la fe cuidant la formació cristiana. També recorda l’obligació de no conformar-se en l’amor a Déu.
- «No prendràs el nom de Déu en va».- Recorda l’obligació de venerar el nom de Déu pronunciant-lo amb respecte.
- «Santificarás les festes».- Inclou el deure de donar culte a Déu assistint a Missa els diumenges. Un tema important, per ser obligació respecte a Déu, i per les gràcies divines que rebem en cada Missa.

4. Quin és el quart manament? Després de les obligacions amb Déu, el Senyor ens recorda els deures cap als pares i autoritats: «Honraràs el teu pare i la teva mare». Aquí s’inclouen els deures dels pares cap als fills, i per això el divorci és un pecat contra el quart i sisè manaments.

5. El cinquè manament? A continuació comencen els deures cap al proïsme en general, començant per respectar la vida: «No mataràs». Es prohibeix aquí l’avortament, l’eutanàsia i, en general, maltractar al proïsme o a un mateix. Per exemple, emborratxar-se o drogar-se són faltes respecte a un mateix.

6. El sisè manament?: «No cometràs actes impurs». Després de conservar la vida, el Senyor s’interessa per la capacitat de donar la vida, i recorda la dignitat del sexe que dóna a l’home la possibilitat de col·laborar amb Déu en el naixement de nous éssers humans. Aquest manament entorn de la castedat mana usar el sexe bé cada marit amb la seva dona. Prohibeix altres usos sexuals (masturbació, pornografia, relacions prematrimonials, etc.). Defensa la dignitat del cos humà i la seva intimitat.

7. El setè manament? Perquè la vida es mantingui l’home necessita béns materials. El Senyor recorda ara el deure respectar els béns d'altri: «No robaràs». Inclou l’obligació de retornar el robat.

8. El vuitè? L’home millora més fàcilment amb ajuda d'altres persones. Això exigeix que hi hagi confiança i lleialtat: «No diràs fals testimoni, ni mentiràs». Inclou respectar la fama del proïsme.

9. Els manaments interiors.- L’home abans d’actuar ho decideix en el seu interior. Els manaments afecten als actes exteriors i a les decisions interiors, de manera que no s’ha de desitjar el que no és correcte realitzar. Per exemple, és dolent matar i també odiar. Com les faltes interiors són més difícils de reconèixer, el Senyor va voler recordar-ne algunes, afegint dos manaments: - «No consentiràs pensaments ni desitjos impurs». (En relació amb el sisè manament). - «No desitjaràs els béns d'altri». (Al·ludeix al setè manament).

10. Com resumir els deu manaments? Es tracta d’obrar bé respecte a Déu i als homes. Però desitjar el bé és estimar; i el resum queda així: «Estimaràs Déu sobre totes les coses, i al proïsme com a tu mateix». Aquí també es diu que un ha d'estimar-se a si mateix, encara que no sobre totes les coses.

11. Què són els pecats? Una persona que s’oposi a un d’aquests manaments es causa un dany a si mateixa i tal vegada al proïsme. Això és una ofensa a Déu que ens estima a nosaltres i als altres. Les ofenses al Senyor es diuen pecats i són desobediències voluntàries a la llei de Déu. Segons la seva gravetat poden ser mortals o venials.

12. Exemples de pecats mortals? Hi ha diversos pecats greus o mortals. Per exemple, insultar conscientment a Déu, faltar a Missa un diumenge, emborratxar-se o drogar-se, realitzar actes impurs, etc. Només són uns pocs exemples.

13. Quan un pecat és mortal? Es requereixen tres condicions: matèria greu, ple advertiment i perfecte consentiment. És a dir, triar conscientment gratcient alguna cosa greument oposada a la llei de Déu. No es precisa intentar ofendre a Déu, n’hi ha prou amb actuar malament voluntàriament en alguna cosa greu.

14. La meta cristiana és evitar els pecats? No, no. És alguna cosa molt més atractiva. La meta és identificar-se amb Crist, assemblar-se més a Ell, ser fills de Déu més plenament, créixer en amor a Déu, en santedat. És necessari evitar els pecats, però això no és la fi. El que desitgem és agradar i servir millor al Senyor. Per això, el manament principal és el primer.

L’ORACIÓ

1. Què és l’oració? Orar és elevar el pensament cap a Déu. Per a lloar-lo i donar-li gràcies, per a suplicar-li perdó i demanar-li coses, per a contar-li preocupacions i alegries. Conversar. També és oració elevar el pensament cap a la Santissima Verge, els àngels i els sants.

2. Maneres de fer oració? Hi ha moltes maneres d’orar doncs cada persona té la seva pròpia manera de parlar. De totes maneres, els tipus d’oració solen agrupar-se en dos:

- Oració vocal, on es parla amb Déu utilitzant les paraules que han emprat els sants, per exemple, el parenostre i el avemaria.

- Oració mental, on un es dirigeix al Senyor usant les pròpies paraules.

3. Hi ha altres maneres d’oració? També es pot oferir a Déu el treball i altres ocupacions (podria dir-se oració manual doncs s’eleva al Senyor el treball que les mans realitzen). Igualment, es poden presentar a Déu els sacrificis i esforços de cada dia, i això pot dir-se oració dels sentits, perquè s’eleva al Senyor el dolor dels sentits. Ambdós casos són oració mental revaloritzada amb obres.

4. Consells per a una oració millor? Per a orar millor convé dirigir-se a Déu amb humilitat i confiança, amb fe, perseverança i docilitat. En definitiva, sabent amb qui anem a parlar. També és necessari l’esforç de recollir el pensament de possibles distraccions, i per a això pot ajudar un llibre espiritual.

5. Convé preveure un temps fix d’oració? Convé dirigir-se a Déu en qualsevol moment, però també és necessari preveure un temps diari per a l’oració, com sol fer-se amb els assumptes importants.

6. És important l’oració? Dirigir-se a Déu és un honor propi dels àngels i els sants del cel. En la terra, a més, és una necessitat, un deure i una inclinació:

- Una necessitat, doncs els homes precisem del perdó i de l’ajuda divina que sol·licitem en l’oració.
- Una obligació, perquè les criatures hem de lloar i donar gràcies al Creador i això es fa dirigint-se a Ell en oració.
- Una inclinació, doncs el nostre cor anhela acostar-se més i més a Déu.

7. Quanta oració ha de fer un cristià? Varia molt d’unes persones a unes altres. Per exemple, un cristià que comença la seva vida espiritual pot començar amb oracions breus o jaculatories i poc més. Però un cristià que estima Déu no es conforma amb poc i dedica almenys mitja hora diària a l’oració. Per exemple, moltes famílies cristianes resen el Rosari, mediten els evangelis, resen a la nit, etc.

8. Parla Déu en l’oració? Si; però la seva veu no s’escolta amb les orelles sinó que es nota en els bons desitjos del cor.

Per a ampliar aquests temes: www.ideasrapidas.org