Mostrando entradas con la etiqueta formacion. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta formacion. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de julio de 2008

El Purgatorio



Purgatorio significa purificador. En el fondo lo mismo que purifica en el purgatorio, consume en el infierno y santifica y da felicidad en el cielo.
Dios no cambia; el fuego del amor es siempre el mismo. Somos nosotros los que somos diferentes ante el amor inmutable e infinito de Dios. Si uno es totalmente contrario al amor, la privación de él le tortura.
Si somos seres necesitados de purificación para ver a Dios, su amor, al no gozar aún de él en el purgatorio, nos purifica; si estamos unidos a Dios, su amor nos santifica y hace felices.
Desde el principio, los hombres han reflexionado en lo que sucede, cuando el hombre se encuentra con Dios.
Han comprendido que el hombre, para unirse con Dios, necesita ser transformado, purificado. Esta purificación puede realizarse a lo largo de toda su vida, pero esta transformación no ha sido realizada en muchísimos casos en la hora de la muerte.
Para expresar qué es lo que sucede después de la muerte bajo la acción de Dios, se ha impuesto una imagen y es la de un fuego que no tiene los mismos efectos, según la disposición de cada uno.

Abrasa de alegría a los corazones que aman. Es terrible para los que se empecinan en una actitud de rechazo. Purifica a los que aún son opacos a la comunicación.
Nuestra fe nos explica la existencia de una purificación imprescindible después de la muerte, a fin de alcanzar la santidad necesaria para entrar en la felicidad del cielo.
La Iglesia ha formulado la doctrina de la fe en el purgatorio en los concilios de Florencia y de Trento.
La tradición de la Iglesia, haciendo referencia a unos textos de la Sgda. Escritura habla de un fuego purificador.
La Iglesia jamás ha dejado de rezar por los difuntos, especialmente en la Euaristía; y siempre ha recomendado la limosna, la oración y las obras de penitencia por los difuntos.
Al presentar este tema de las almas del purgatorio, a partir de las revelaciones privadas de María no pretendemos hacer una exposición más explícita de lo dispuesto por la fe, ni mejorarlo, ni completarlo, sino que le concedemos el lugar que le corresponde como revelación privada, seguida y guiada de cerca por su párroco y por el obispo de la diócesis; con la intención de ayudar a revivir esta realidad,
muy olvidada en la actualidad y hasta desconocida por muchos fieles.
Guiados por el Magisterio de la Iglesia, los lectores saben discernir y acoger, lo que en estas revelaciones privadas, constituye una auténtica llamada de Cristo o de sus santos a la Iglesia.

Entresacamos del libro aquellos párrafos quenos han parecido más apropiados. Estas cuestiones no se explican habitualmente en las parroquias y catequesis. Por ello hay una ignorancia y cierta angustia por las realidades que nos esperan después de la muerte.
Estas ideas nos servirán para saber que el plan de Dios sobre nosotros después de la muerte es esperanzador.
A parte de que tenemos en nuestras manos un inmenso poder aquí en la tierra, para dar felicidad a las almas de los difuntos.
María Sigma tiene setenta y cinco años. Es una fervorosa católica. Vive muy pobremente en un pueblecito de Austria. A los veinticinco años se vio favorecida por un carisma muy particular dentro de la Iglesia. El carisma de recibir visitas de
las almas del purgatorio. Este carisma tiene sus raíces en la historia de la Iglesia.
Son muchos los santos que han poseído este carisma. Por ejemplo: sta. Gertrudis; sta. Catalina de Génova; sta. Margarita que tuvo visiones del Corazón de Jesús; el cura de Ars; san Juan Bosco, etc. Existen varios libros sobre esto. Cuando uno los lee se da cuenta de que todos dicen las mismas ideas sobre el purgatorio.
La persona que entrevistó a María Sigma le preguntó: ¿Qué le dicen estas almas que le visitan? Ella respondió: La mayoría de las veces me piden que haga decir misas
y que asista a ellas; que se rece por ellas el rosario y también el viacrucis.
El purgatorio es un retraso impuesto por las manchas de nuestros pecados, antes del abrazo de Dios. Es una quemazón de amor que hace sufrir muchísimo. Es una espera.
Es una notalgia de amor.

Las almas del purgatorio le explican a María Sigma, que sienten un gran deseo de Dios que es profundamente doloroso. En medio de sus sufrimientos tienen alegría y esperanza.
Ningún alma quería volver del purgatorio a las tinieblas de la tierra, porque tienen ya un conocimiento de Dios, que nos sobrepasa grandemente a los que aún estamos en ella.
La certeza que tienen de que verán a Dios, les proporciona una alegría tal, que sobrepasa al dolor. En la tierra no tenemos esta certeza.
Es la misma alma la que quiere ir al purgatorio, para poder entrar en el cielo.

lunes, 2 de junio de 2008

Por qué creemos en la Iglesia Católica




Fe católica es la que tenemos en lo que dijo Jesucristo, por la cual estamos
persuadidos de que lo que Él dijo es verdad.
Esta fe es divina porque Jesucristo es Dios. Por esto, no se puede negar
que sea obligatoria a todos los hombres.
Así lo dijo el mismo Jesucristo: «Id y enseñad a todas las gentes, a guardar
todo lo que os he mandado».
Y luego añadió: «El que crea y se bautice, se salvará; pero el que no crea se
condenará».
Dios ha querido darnos una serie de razones por las cuales vemos que
realmente ha hablado al mundo, diciendo cómo seremos felices eternamente,
si no vivimos una vida meramente materialista.
Las razones que nos ha dado para creer, son los diez motivos de credibilidad.
Los mejores medios para saber si una doctrina ha sido revelada por Dios,
son los milagros y las profecías.
Pues, el sentido común del género humano, siempre ha tenido y tiene
por testimonio de Dios, el milagro y las profecías cumplidas.
Por eso los judíos decían a Jesucristo salvador: «¿Qué milagro haces tú
para que veamos y creamos en ti?»
Milagro es un hecho sensible realizado por Dios, por encima de las fuerzas
de la naturaleza.
Es, pues, un hecho que no procede de las fuerzas de la naturaleza, sino
que Dios lo hace por sí, o valiéndose de otra causa instrumental, pero que
la naturaleza no lo haría con las fuerzas recibidas de Dios.
Que el milagro sea posible no se puede negar, pues existen muchísimos.
El milagro es un testimonio de la verdad de la doctrina, en cuyo favor se ha
hecho. Dios no va a cooperar en favor de una mentira.
Milagros verdaderos son los que superan las fuerzas de la naturaleza: la
resurrección de un muerto, etc....

Milagros aparentes son simulacros de milagros, en los cuales no se ve el
modo como se producen, debido a las fuerzas ocultas de la naturaleza.
Profecía es la predicción cierta de un suceso futuro, incapaz de ser conocido
en sus causas naturales, por ninguna inteligencia creada.
Por ejemplo, la profecía que dio san Gabriel al profeta Daniel, que de allí
a setenta semanas de años nacería el Mesías.
Dios, además de haber creado todo lo que existe, para que pueda ser
conocido por todo hombre, nos ha revelado en la Biblia, nos ha explicado
todo lo que está escrito en el A.T. y en el N.T. por medio de Jesucristo.
¿Cómo podemos saber que es verdad todo lo que Dios nos ha dicho en el
A.T. y en el N.T. por medio de Jesucristo?
Dios nos ha dado, para que podamos creer con toda seguridad todo lo
que ha dicho, una serie de pruebas que se llaman motivos de credibilidad.
Las principales pruebas son diez:
Los milagros. En especial su resurrección.
El cumplimiento de las profecías sobre Jesucristo.
Los milagros de los apóstoles y discípulos.
La conservación milagrosa del catolicismo, de la religión.
El testimonio de los mártires.
Los frutos del cristianismo.
La excelencia de la doctrina cristiana, enseñada por Dios.
La santidad de Jesucristo.
La vida de Jesucristo.
La mayor fuerza demostrativa de los motivos de credibilidad les viene de la
unión de todas.
1ª Prueba: Los milagros de Jesucristo
Los milagros de Jesucristo fueron hechos en presencia de muchedumbres
–durante varios años– ante enemigos y toda clase de personas.
Los milagros son hechos que superan las fuerzas de la naturaleza, sea en
el hecho o en el modo.
El hecho: Resucitar un muerto.
El modo: Curar la lepra con palabras. Con un tratamiento de medicina se
puede curar.
Dijo Jesucristo: «para que sepáis que... Levántate, toma tu camilla y anda»
Jn 10, 38.
Jesucristo: «Al menos creed por mis obras» Jn 10, 37.
Jesucristo: «Si no hubiera hecho las obras de mi Padre...» Jn 11, 42.
Jesucristo, en el milagro de la resurrección de Lázaro: «Para que crean que
me has enviado».
Las dos multiplicaciones de los panes:
Mt 14,13 –15,29–
El ciego de nacimiento Jn 9
La hija de Jairo. 9,18
El hijo de la viuda de Naím.
2ª Prueba: La Resurrección de Jesucristo
Es la mejor prueba. Sólo ella bastaría.
Después de haber resucitado, se mostró lleno de vida a sus discípulos,
durante cuarenta días, en muchas y variadas circunstancias.
Los discípulos, testigos de la resurrección, se dejaron matar por sostener
esta verdad.
3ª Prueba: Cumplimiento de las profecías
Son muchísimas en el Antiguo Testamento.
«Será hijo de Abraham»
«De la tierra de Judá»
«Descendiente de David»
«Hijo de una Virgen»
«Nacerá en Belén a las setenta semanas».
Su pasión y muerte están profetizadas sobre todo en Isaías, que por sus
pasmosas profecías, es llamado el profeta evangelista, porque más parece
contar lo pasado, que predecir lo futuro.
4ª Prueba: Milagros de los apóstoles y discípulos de Jesucristo
Curación del cojo del templo. Act 3,6
Los efectos de la sombra de Pedro. Act 5,13.
El milagro de Pentecostés.
La conversión de san Pablo.
Los discípulos de Jesucristo, canonizados, santos, hicieron muchísimas
veces milagros admirables, muy estudiados médicamente y controlados.
En muchos hay numerosos milagros.
Los papas no canonizan a una persona, por virtudes que tenga y santo
que sea, si Dios no habla por medio de un milagro, bien comprobado y
estudiado, por comisiones de expertos y médicos.
5ª Prueba: La propagación y conservación milagrosa de la Iglesia.
Es un milagro de orden moral. La propagación fue rápida y universal; en
medio de obstáculos insuperables, por predicadores pobres y humanamente
ignorantes.
Enseñaron una doctrina contraria a las pasiones y a las filosofías
helénicas.
6ª Prueba: La propagación se realizó en medio de continuas persecuciones.
Esta prueba es hoy muy admirada, porque no hay otra institución –fuera de
la Iglesia católica– que se conserve tantos siglos, siempre entera, igual en
las cuestiones esenciales; a pesar de ser tan perseguida.
Esto sólo lo puede hacer Dios.
7ª Prueba: El testimonio de los mártires
Mártir es el que da su vida en testimonio de la cristiandad. Fueron de todas
las edades y condiciones con horribles tormentos. Se calculan unos 18 millones.
8ª Prueba: Los frutos del cristianismo.
Las vidas heroicas de tantos buenos cristianos con sus virtudes.
9ª Prueba: Excelencia de la doctrina de Cristo
La ciencia elevadísima acerca de Dios, del hombre, del mundo, de la
santidad, del sufrimiento, etc... de la muerte, de la vida futura, por parte
de Jesucristo que no estudió.
10ª Prueba: La santidad de Jesucristo
La vida de Jesucristo demuestra que su doctrina es divina.
Cada una de estas pruebas son irrebatibles y su mayor fuerza está en su
conjunto.

sábado, 19 de abril de 2008

Annex catequétic

ANNEX CATEQUÉTIC

(Per als pares i catequistes: No es tracta aquí d’exposar per complet totes les veritats de fe predicades per l'Esglèsia, sinó aquelles coses que hem de tenir especialment en compte, per a explicar adequadament la doctrina cristiana a cadascun).

El que hem de creure

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, Creador del Cel i de la terra, de tot el visible i d’invisible.

1) Déu és un Ésser Infinit –en poder, en bondat, en saviesa,... en tot!-, Etern, Principi i Fi de totes les coses.

2) Déu és Un en Essència i Tri en Persones: Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.Crec en un sol Senyor, Jesucrist, Fill únic de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles: Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, per qui tot va ser fet;

3) La Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, s’ha fet home, i es diu Jesús. Jesucrist és Déu i Home veritable.

4) El Fill de Déu s’ha fet Home per a ensenyar-nos a viure com fills de Déu i per a oferir la seva vida pels nostres pecats, obrint-nos així les portes del Cel.

que per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació va baixar del Cel, i per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria, la Verge,

5) Maria és la Mare de Jesucrist, veritable Déu i veritable Home; per això, sent una dona de carn i os, podem nomenar-la “la Mare de Déu”.

6) La sempre Mare de Déu, per especial privilegi de Déu, ha estat concebuda sense pecat original -és Immaculada-, i ha estat conduïda al Cel en cos i ànima (aquest és el misteri de l'Assumpció).

7) Santa Maria, per ser Mare de Jesús -el nostre “germà major”, en l'ordre de la gràcia- és, també, la Mare nostra espiritual.

i es va fer home; i per la nostra causa va ser crucificat en temps de Ponç Pilat; va patir i va ser sepultat, i va ressuscitar al tercer dia, segons les Escriptures, i va pujar al Cel, i està assegut a la dreta del Pare,

8) Jesucrist, després de patir i morir en una Creu, va ressuscitar d’antre els morts, i està gloriós en el Cel per a intercedir per nosaltres.

i de nou vindrà amb glòria per a jutjar a vius i morts, i el seu Regne no tindrà fi.

9) Al final dels temps el Senyor jutjarà a tots els homes: Premiant a uns i castigant a uns altres. Alguns van al Cel després de purificar-se en el Purgatori.

10) Déu és infinitament misericordiós: Mentre vivim en la terra, ho perdona tot!, amb la condició de que sincerament li demanem perdó, amb el propòsit de confessar-nos.

11) Déu no rebutja mai a ningú i desitja la salvació per a tots. Però els homes –per debilitat, per influències del mal ambient o per les temptacions del dimoni- podem fer mal ús de la llibertat i rebutjar a Déu pel pecat, apartant-nos per a sempre d'Ell, tret que ens penedim de debò.

Crec en l’Esperit Sant, Senyor i dador de vida, que procedeix del Pare i del Fill, que amb el Pare i el Fill rep una mateixa adoració i glòria, i que va parlar pels Profetes.

12) L'Esperit Sant -que va venir sobre els Apòstols en Pentecosta-, va inspirar les Sagrades Escriptures, condueix al Magisteri de l’Església perquè no caigui en l’error, desperta en el món multitud de “carismes”, i santifica a les ànimes perquè arribin a assemblar-se a l'Home perfecte: Jesús.

Crec en l'Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica.

13) L'Església és una institució jeràrquica –composta per fidels laics i sacerdots- fundada per Crist sobre la “roca” de Pere (el primer Papa) i construïda sobre les “columnes” dels Apòstols (els primers Bisbes). L'Església és el nou Poble de Déu.

14) Jesús va prometre que protegiria a l'Església de tot error i de tot perill: “Els poders de l’infern -va dir el Senyor- no prevaldran sobre ella”. El Senyor governa el món i la història amb la seva Providència i cuida especialment dels seus fills.

Confesso que hi ha un sol baptisme per al perdó dels pecats.

15) Pel Baptisme ens fem “fills de Déu”, i se’ns esborren tots els pecats, especialment el pecat original, que ens van transmetre els nostres primers pares.

Espero la resurrecció dels morts i la vida del món futur. Amén.

16) L’home ha estat creat per Déu per a una destinació d’eterna felicitat. Però cada home és lliure –i responsable- d’acceptar el pla de Déu o de rebutjar-lo.

17) Els homes no som independents uns d’uns altres, sinó que tenim el deure ajudar-nos en les coses materials i espirituals: Resant, donant-nos bon exemple, corregint-nos, servint als altres, perdonant, donant almoina, dedicant temps i esforç als més necessitats, etc. Des del Cel també ens ajuden els Àngels i els Sants.

El que hem de practicar

1) Els Manaments de la Llei de Déu expressen les exigències de l’amor de Déu i del proïsme. Al mateix temps ens ensenyen la veritable humanitat de l’home. Déu els va revelar. Són “advertiments paternals” del nostre Pare Déu, perquè no ens desviem del camí que ens duu a la felicitat eterna del Cel. “El qual m’estima – diu Jesús- complirà els meus Manaments”.

2) El principal Manament és el de la caritat: “Estimaràs a Déu sobre totes les coses, i al proïsme com a tu mateix”.

Els Manaments de la Llei de Déu, que obliguen sempre i a tots, són deu:
Primer: Estimaràs a Déu sobre totes les coses.
Segon: No prendràs en va el seu sant Nom.
Tercer: Santificaràs les festes.
Cuart: Honraràs al teu pare i a la teva mare.
Cinquè: No mataràs.
Sisè: No cometràs actes impurs.
Setè: No robaràs.
Vuitè: No aixecaràs fals testimoni, ni mentiràs.
Novè: No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.
Dècim: No cobejaràs els béns d’atri.

Els Manaments de l'Església, que obliguen -si no hi ha inconvenient greu - a tots els catòlics, són cinc:
Primer: Assistir a Missa els diumenges i festes de precepte.
Segon: Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l’any, en perill de mort i si es desitja combregar.
Tercer: Combregar per Pasqua de Resurrecció.
Cuart: Viure l’abstinència de carn (a partir dels 14 anys) i el dejuni (a partir dels 18) quan ho mana la Santa Mare Església.
Cinquè: Ajudar a l'Església en les seves necessitats.

La santedat de la vida cristiana, es manifesta per les virtuts –teologals i cardinals- i arriba a la seva plenitud amb les benaurances i els dons de l'Esperit Sant.

Les virtuts teologals (que es refereixen al tracte amb Déu) són tres: Fe, esperança i caritat.

Les virtuts cardinals (per a ser homes i dones d’una peça) són quatre: Prudència, justícia, fortalesa i temprança.

Les benaurances són vuit:
Benaventurats els pobres d’esperit, perquè d’ells és el Regne dels Cels.
Benaventurats els mansos, perquè ells posseiran la terra.
Benaventurats els afligits, perquè ells seran consolats.
Benaventurats els quals tenen fam i set de justícia, perquè ells seran farts.
Benaventurats els misericordiosos, perquè ells arribaran a misericòrdia.
Benaventurats els nets de cor, perquè ells veuran a Déu.
Benaventurats els pacífics, perquè ells seran cridats fills de Déu.
Benaventurats els quals pateixen persecució a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne dels Cels.

Els dons de l'Esperit Sant són set:
do de Saviesa,
do d’Enteniment,
do de Ciència,
do de Consell,
do de Fortalesa,
do de Pietat i
do del Sant Temor de Déu.

Els fruits de l'Esperit Sant són dotze: caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansedumbre, fidelitat, modèstia, continència i castedat.

Els mitjans de santificació

-a través dels quals ens arriba la gràcia del nostre Senyor Jesucrist-, són:
Els Sagraments, que són set: Baptisme, Confirmació, Comunió, Penitència, Unció de malalts, Matrimoni i Ordre Sacerdotal.

1) Els Sagraments són signes sensibles a través dels quals ens arriba a cadascun la gràcia de Crist per a ser i viure com fills de Déu i semblar-nos cada vegada més a Jesús.

2) El Senyor ha volgut quedar-se veritablement amb nosaltres en l’Eucaristia, on està realment amb el seu Cos, Sang, Ànima i Divinitat, per a ser aliment de la nostra ànima, i perquè puguem participar dels seus mèrits.

El tracte amb Déu

es manifesta, especialment, a través de l’Oració

1) Orar és parlar amb Déu, el nostre Pare, per a lloar-li, donar-li gràcies, demanar-li el que necessitem –o necessiten altres-, fer propòsits de millora, demanar-li perdó pels nostres pecats, etc. També orem quan vam acompanyar en silenci al Senyor, quan sabem oferir un sofriment en unió amb Crist. En fi, es resa com es viu i es viu com es resa. L’oració no és qüestió de paraules, sinó d’amor.

2) Déu es gaudeix amb la nostra oració i nosaltres necessitem –com la respiració de l'ànima- parlar amb confiança amb Ell.

3) L'Oració dominical és l'oració per excel·lència de l'Església. Forma parteix integrant de les principals Hores de l'Ofici diví i dels sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, Confirmació i Eucaristia. Insereix en l'Eucaristia, manifesta el caràcter "escatològic" de les seves peticions, en l’esperança del Senyor, "fins que venja" (1 Co 11, 26) (Catecisme de l'Església Catòlica, n. 2776).

L’oració del cristià és el Parenostre.

D. Antonio Fernández Madero

Anexo catequético

ANEXO CATEQUÉTICO

(Para los padres y catequistas: No se trata aquí de exponer por completo todas las verdades de fe predicada por la Iglesia, sino aquellas cosas que hemos de tener especialmente en cuenta, para explicar adecuadamente la doctrina cristiana a cada uno).

Lo que hemos de creer

Creo en un solo Dios, Padre todopoderoso, Creador del Cielo y de la tierra, de todo lo visible y lo invisible.

1) Dios es un Ser Infinito –en poder, en bondad, en sabiduría,... ¡en todo!-, Eterno, Principio y Fin de todas las cosas.
2) Dios es Uno en Esencia y Trino en Personas: Dios es Padre, Hijo y Espíritu Santo.

Creo en un solo Señor, Jesucristo, Hijo único de Dios, nacido del Padre antes de todos los siglos: Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero, engendrado, no creado, de la misma naturaleza del Padre, por quien todo fue hecho;

3) La Segunda Persona de la Santísima Trinidad, el Hijo, se ha hecho hombre, y se llama Jesús. Jesucristo es Dios y Hombre verdadero.

4) El Hijo de Dios se ha hecho Hombre para enseñarnos a vivir como hijos de Dios y para ofrecer su vida por nuestros pecados, abriéndonos así las puertas del Cielo.

que por nosotros, los hombres, y por nuestra salvación bajó del Cielo, y por obra del Espíritu Santo se encarnó de María, la Virgen,

5) María es la Madre de Jesucristo, verdadero Dios y verdadero Hombre; por eso, siendo una mujer de carne y hueso, podemos llamarla “la Madre de Dios”.

6) La siempre Virgen María, por especial privilegio de Dios, ha sido concebida sin pecado original -es Inmaculada-, y ha sido llevada al Cielo en cuerpo y alma (este es el misterio de la Asunción).

7) Santa María, por ser Madre de Jesús -nuestro “hermano mayor”, en el orden de la gracia- es, también, Madre nuestra espiritual.

y se hizo hombre; y por nuestra causa fue crucificado en tiempos de Poncio Pilato; padeció y fue sepultado, y resucitó al tercer día, según las Escrituras, y subió al Cielo, y está sentado a la derecha del Padre,

8) Jesucristo, después de padecer y morir en una Cruz, resucitó de entre los muertos, y está glorioso en el Cielo para interceder por nosotros.
y de nuevo vendrá con gloria para juzgar a vivos y muertos, y su Reino no tendrá fin.

9) Al final de los tiempos el Señor juzgará a todos los hombres: Premiando a unos y castigando a otros. Algunos van al Cielo después de purificarse en el Purgatorio.

10) Dios es infinitamente misericordioso: Mientras vivimos en la tierra, ¡lo perdona todo!, con tal de que sinceramente le pidamos perdón, con el propósito de confesarnos.

11) Dios no rechaza nunca a nadie y desea la salvación para todos. Pero los hombres –por debilidad, por influencias del mal ambiente o por las tentaciones del demonio- podemos hacer mal uso de la libertad y rechazar a Dios por el pecado, apartándonos para siempre de Él, a no ser que nos arrepintamos de verdad.

Creo en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida, que procede del Padre y del Hijo, que con el Padre y el Hijo recibe una misma adoración y gloria, y que habló por los Profetas.

12) El Espíritu Santo -que vino sobre los Apóstoles en Pentecostés-, inspiró las Sagradas Escrituras, conduce al Magisterio de la Iglesia para que no caiga en el error, despierta en el mundo multitud de “carismas”, y santifica a las almas para que lleguen a parecerse al Hombre perfecto: Jesús.

Creo en la Iglesia, que es una, santa, católica y apostólica.

13) La Iglesia es una institución jerárquica –compuesta por fieles laicos y sacerdotes- fundada por Cristo sobre la “roca” de Pedro (el primer Papa) y construida sobre las “columnas” de los Apóstoles (los primeros Obispos). La Iglesia es el nuevo Pueblo de Dios.

14) Jesús prometió que protegería a la Iglesia de todo error y de todo peligro: “Los poderes del infierno -dijo el Señor- no prevalecerán sobre ella”. El Señor gobierna el mundo y la historia con su Providencia y cuida especialmente de sus hijos.

Confieso que hay un solo bautismo para el perdón de los pecados.

15) Por el Bautismo nos hacemos “hijos de Dios”, y se nos borran todos los pecados, especialmente el pecado original, que nos transmitieron nuestros primeros padres.

Espero la resurrección de los muertos y la vida del mundo futuro. Amén.

16) El hombre ha sido creado por Dios para un destino de eterna felicidad. Pero cada hombre es libre –y responsable- de aceptar el plan de Dios o de rechazarlo.

17) Los hombres no somos independientes unos de otros, sino que tenemos el deber de ayudarnos en las cosas materiales y espirituales: Rezando, dándonos buen ejemplo, corrigiéndonos, sirviendo a los demás, perdonando, dando limosna, dedicando tiempo y esfuerzo a los más necesitados, etc. Desde el Cielo también nos ayudan los Ángeles y los Santos.

Lo que hemos de practicar

1) Los Mandamientos de la Ley de Dios expresan las exigencias del amor de Dios y del prójimo. Al mismo tiempo nos enseñan la verdadera humanidad del hombre. Dios los reveló. Son “advertencias paternales” de nuestro Padre Dios, para que no nos desviemos del camino que nos lleva a la felicidad eterna del Cielo. “El que me ama –dijo Jesús-cumplirá mis Mandamientos”.

2) El principal Mandamiento es el de la caridad: “Amarás a Dios sobre todas las cosas, y al prójimo como a ti mismo”.

Los Mandamientos de la Ley de Dios, que obligan siempre y a todos, son diez:
Primero: Amarás a Dios sobre todas las cosas.
Segundo: No tomarás en vano su santo Nombre.
Tercero: Santificarás las fiestas.
Cuarto: Honrarás a tu padre y a tu madre.
Quinto: No matarás.
Sexto: No cometerás actos impuros.
Séptimo: No robarás.
Octavo: No levantarás falsos testimonios, ni mentirás.
Noveno: No consentirás pensamientos ni deseos impuros.
Décimo: No codiciarás los bienes ajenos.

Los Mandamientos de la Iglesia, que obligan -si no hay inconveniente grave - a todos los católicos, son cinco:
Primero: Asistir a Misa los domingos y fiestas de precepto.
Segundo: Confesar los pecados mortales al menos una vez al año, en peligro de muerte y si se desea comulgar.
Tercero: Comulgar por Pascua de Resurrección.
Cuarto: Vivir la abstinencia de carne (a partir de los 14 años) y el ayuno (a partir de los 18) cuando lo manda la Santa Madre Iglesia.
Quinto: Ayudar a la Iglesia en sus necesidades.

La santidad de la vida cristiana, se manifiesta por las virtudes –teologales y cardinales- y alcanza su plenitud con las bienaventuranzas y los dones del Espíritu Santo

Las virtudes teologales (que se refieren al trato con Dios) son tres: Fe, esperanza y caridad.

Las virtudes cardinales (para ser hombres y mujeres de una pieza) son cuatro: Prudencia, justicia, fortaleza y templanza.

Las bienaventuranzas son ocho:
Bienaventurados los pobres de espíritu, porque de ellos es el Reino de los Cielos.
Bienaventurados los mansos, porque ellos poseerán la tierra.
Bienaventurados los afligidos, porque ellos serán consolados.
Bienaventurados los que tienen hambre y sed de justicia, porque ellos serán hartos.
Bienaventurados los misericordiosos, porque ellos alcanzarán misericordia.
Bienaventurados los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios.
Bienaventurados los pacíficos, porque ellos serán llamados hijos de Dios.
Bienaventurados los que padecen persecución a causa de la justicia, porque de ellos es el Reino de los Cielos.

Los dones del Espíritu Santo son siete:
don de Sabiduría,
don de Entendimiento,
don de Ciencia,
don de Consejo,
don de Fortaleza,
don de Piedad y
don del Santo Temor de Dios.

Los frutos del Espíritu Santo son doce: caridad, gozo, paz, paciencia, longanimidad, bondad, benignidad, mansedumbre, fidelidad, modestia, continencia y castidad.

Los medios de santificación

-a través de los cuales nos llega la gracia de Nuestro Señor Jesucristo-, son:

Los Sacramentos, que son siete: Bautismo, Confirmación, Comunión, Penitencia, Unción de enfermos, Matrimonio y Orden Sacerdotal.

1) Los Sacramentos son signos sensibles a través de los cuales nos llega a cada uno la gracia de Cristo para ser y vivir como hijos de Dios y parecernos cada vez más a Jesús.
2) El Señor ha querido quedarse verdaderamente con nosotros en la Eucaristía, donde está realmente con su Cuerpo, Sangre, Alma y Divinidad, para ser alimento de nuestra alma, y para que podamos participar de sus méritos.

El trato con Dios
se manifiesta, especialmente, a través de la Oración

1) Orar es hablar con Dios, nuestro Padre, para alabarle, darle gracias, pedirle lo que necesitamos –o necesitan otros-, hacer propósitos de mejora, pedirle perdón por nuestros pecados, etc. También oramos cuando acompañamos en silencio al Señor, cuando sabemos ofrecer un sufrimiento en unión con Cristo. En fin, se reza como se vive y se vive como se reza. La oración no es cuestión de palabras, sino de amor.

2) Dios se goza con nuestra oración y nosotros necesitamos –como la respiración del alma- hablar con confianza con Él.

3) La Oración dominical es la oración por excelencia de la Iglesia. Forma parte integrante de las principales Horas del Oficio divino y de los sacramentos de la iniciación cristiana: Bautismo, Confirmación y Eucaristía. Inserta en la Eucaristía, manifiesta el carácter "escatológico" de sus peticiones, en la esperanza del Señor, "hasta que venga" (1 Co 11, 26) (Catecismo de la Iglesia Católica, n. 2776).

La oración del cristiano es el Padrenuestro.

Doctrina cristiana básica (català)

INTRODUCCIÓ

1. Podem conèixer Déu? Déu és espiritual i ningú pot veure’l ni tocar-lo. No obstant això, hi ha dues maneres de conèixer a Déu: observant les seves obres i accedint a les manifestacions divines.

2. Observant les seves obres? Coneixem els fenicis, faraons, etc. estudiant les seves restes arqueològiques. De manera similar, observant la creació arribem al Creador. Per exemple, n’hi ha proa amb veure una nit estellada per a reconèixer la saviesa de qui ha organitzat l'univers.

3. Déu s’ha manifestat? El Senyor s’ha revelat als homes a través de profetes i sants, i sobre tot amb la vinguda del Fill de Déu al món.

4. Com sabem que és Déu qui parla? Les manifestacions divines van acompanyades de fets portentosos que avalen l’origen diví.

5. On es conserva la revelació divina? La Bíblia i tradicions jueves van ser l'inici. Nostre Senyor Jesucrist va culminar la revelació, i va encarregar als Apòstols que transmetessin els seus ensenyaments. Ells ho van fer principalment de manera oral (Tradició). A més, el Senyor va voler que el seu missatge s’escrivís, i la Bíblia es va completar. Els successors dels Apòstols -els Bisbes amb el Papa- continuen aquesta missió amb el seu ensenyament (Magisteri).

6. La Tradició és oral? La Tradició va començar oralment, es va gravar en la vida dels cristians, i figura per escrit en els llibres dels grans sants de l’antiguitat -Sants Pares- com S. Agustí.

7. Què es tracta d’aconseguir aprenent la doctrina cristiana? Es pretén conèixer i practicar els ensenyaments de Crist per a adquirir la santedat i guanyar la vida eterna.

8. Què és la santedat? D’una persona santa es pot dir que: - Imita a Crist, fins a identificar-se amb Ell.
- Procura complir la voluntat de Déu en tot moment.
- Ha adquirit moltes virtuts i arriba a viure-les en grau heroic.

9. Què són les virtuts? Són hàbits bons. S’aconsegueixen per dons de Déu (virtuts sobrenaturals o infuses) o per repetició d’actes (virtuts humanes). Les virtuts milloren la personalitat humana donant-li facilitat i costum d’obrar bé.

10. Com es divideix la doctrina cristiana? Sol estudiar-se en quatre parts:
- Les veritats que Déu ha revelat perquè els seus fills el coneguem millor. (Credo). - Els dons que ens atorga perquè siguem bons fills seus. (Sagraments).
- La manera de viure d’un fill de Déu. (Manaments).
- El tracte dels fills de Déu amb el seu Pare. (Oració).

VERITATS PRINCIPALS

1. Què sabem de Déu? Sabem que Déu és espiritual, bo, totpoderós, etern... Tot ho veu, tot ho coneix. Premia els bons i castiga els dolents. Els cristians sabem a més que som fills de Déu i li resem "Pare nostre..."

2. Només hi ha un Déu? Sí. En Déu hi ha tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquesta Trinitat de persones són un únic Déu.

3. Què sabem del món? Sabem que l'univers ha estat creat per Déu i que el Senyor el cuida. No desitja el mal en el món; si permet alguns mals és a causa de greus motius dels quals n’obtindrà béns majors.

4. Àngels? A més de les criatures materials Déu ha creat als àngels i cada persona té un àngel de la guarda que la protegeix. Alguns àngels es van rebel·lar contra Déu i es van tornar malvats; són els dimonis.

5. Què sabem de l’home? Sabem que l’home és un ésser corporal i espiritual creat per Déu per a ser feliç amb Ell en el cel després de fer el bé en la terra.

6. Dons.- Al crear la primera parella humana, Déu va voler afegir-li uns dons especials com la immortalitat i sobretot la gràcia que elevava la naturalesa humana fent-la partícip de la divina. Però Adam i Eva, temptats pel diable, van desobeir el mandat del Senyor perdent aquests béns que posseïen.

7. El pecat original.- En conseqüència els homes heretem aquesta situació i naixem apartats de Déu en un estat anomenat pecat original. Des de llavors en el cor humà al costat del desig d’obrar bé va aparèixer una inclinació al mal, de manera que actuar bé exigeix esforç. Amb aquest pecat va entrar el mal i la mort en el món.

8. Qui és Jesucrist? Jesucrist és la Segona Persona de la Trinitat que es va fer home per a salvar-nos d’aquesta situació. Jesucrist és perfecte Déu i perfecte home. Per obra de l'Esperit Sant va néixer de Santa Maria a Betlem. Un naixement miraculós.

9. Quins miracles va haver-hi en el naixement de Jesús? Josep, l’espòs de Maria, va ser avisat per un àngel d’e què passava. Maria va concebre sense intervenció de baró (això va ser fàcil per al Creador d’Adam i Eva). Uns àngels van avisar als pastors; una estrella als Mags. Però l’acció divina més poderosa va ser assolir que una persona fos alhora Déu i home.

10. Què sabem de la vida de Jesucrist? Va viure trenta anys a Natzaret treballant en el taller de Sant Josep. Després, durant tres anys, va predicar a Israel i va manifestar la seva divinitat amb miracles portentosos que avalaven les seves paraules. Va morir en la Creu acceptant aquest suplici per amor a nosaltres.

11. I després de la seva mort? Va ressuscitar al tercer dia de la seva mort. Es va aparèixer a centenars de deixebles i els va encarregar que ensenyessin la seva doctrina en tot el món. Aquesta tasca apostòlica és la gran missió de l'Església i de cada cristià. La van començar els dotze Apòstols que Jesús va triar.

12. Què són els Evangelis? Són quatre llibres de la Bíblia escrits quan encara vivien alguns Apòstols i primers deixebles de Crist, i avalats per la seva aprovació. Narren la vida de Jesús i els seus principals ensenyaments. Pel seu elevat valor històric, són el millor document per a conèixer la vida del Senyor. Déu mateix va ajudar als seus escriptors perquè relatessin bé el succeït.

13. Qui és la Verge Maria? És la Mare de Déu, perquè d'Ella va néixer nostre Senyor Jesucrist, perfecte Déu. El Senyor va omplir de dons la seva Mare; per exemple, va ser concebuda i va néixer sense pecat original de manera que en la seva vida mai va haver-hi pecat algun: és Immaculada. És també Mare nostra, doncs la gràcia ens fa fills de Déu, identificant-nos amb Crist.

14. Qui formen l'Església? L'Església està formada per tots els batejats, i dirigida pel Papa que representa a Jesucrist com a successor de Sant Pere. Pere va ser l’apòstol que Jesús va triar per a governar l'Església. El Papa continua la seva missió, amb ajuda de l'Esperit Sant, doncs Déu mateix té cura de l'Església que va voler fundar.

15. Quina unió hi ha entre els cristians? Els cristians formen el cos místic de Crist, que n’és el cap. L'Esperit Sant que inhabita en les persones en gràcia, seria com l’ànima que vivifica aquest cos. Els seus membres participen dels mateixos béns espirituals -Comunió dels sants-, sobretot dels mèrits de Jesucrist.

16. Un exemple d’aquesta unió amb Crist? En la Missa, Jesucrist ofereix a Déu Pare el sacrifici de la seva vida lliurada en la creu. Els cristians poden beneficiar-se d’aquesta ofrena per la seva unió espiritual amb Ell.

17. Un exemple de unió dels cristians entre si? Aquesta vinculació s’estén als sants del cel i a les ànimes del purgatori. De manera que tots procuren ajudar-se. És important resar pels difunts.

18. Què succeeix després de la mort? Després de la mort serem jutjats per Déu. La sentència d’aquest judici pot ser triple:
- Els qui moren en gràcia s’uniran amb Déu en el cel gaudint de la màxima felicitat sense barreja de cap mal, i per sempre.
- Els qui moren en pecat mortal sofriran els turments eterns de l'infern.
- Al purgatori hi van els qui moren en gràcia de Déu però amb l’ànima menys brillant del necessari per a anar al cel. En el purgatori hi ha grans sofriments però també esperança, doncs saben que després de purificar-se veuran Déu.

ELS SAGRAMENTS

A. Què són els Sagraments? B. Quins són els Sagraments?

A. QUÈ SÓN ELS SAGRAMENTS?

1. Quines petjades queden del pas de Crist per la terra? Gràcies a Ell disposem ara de grans béns, que podem ordenar en tres tipus:
- Béns espirituals, com la redempció, la gràcia santificant i el tresor de comptar amb la protecció maternal de Maria.
- Dons visibles, com el Papa, successor de Pere i garantia de seguretat en el camí. - Dons en part visibles, en part espirituals, com els sagraments que atorguen béns o gràcies espirituals a través de signes visibles.

2. Què és la gràcia? En general, gràcia és qualsevol do de Déu, però normalment es diu així a la gràcia santificant: do sobrenatural que divinitza l’home transformant-lo de pecador en fill de Déu.

3. Hi ha molta diferència entre estar en gràcia i no? La diferència és enorme. D’una banda, separació de Déu i encaminament a l'infern. D’altra banda, amistat i filiació divines, divinització i obertura del cel.

4. Quins són els mitjans principals per a adquirir gràcies? Els mitjans principals per a adquirir gràcies són l’oració i els sagraments. Alguns sagraments proporcionen la gràcia santificant. La majoria dels sagraments augmenten aquesta gràcia i atorguen altres ajudes divines.

5. Què són els sagraments? Els sagraments són signes visibles instituïts per Jesucrist per a donar-nos la gràcia. Són set i produeixen béns espirituals comparables amb la vida natural de la manera que ara veurem.

B. QUINS SÓN ELS SAGRAMENTS?

6. Quins són els dos primers sagraments?
- El primer dels sagraments és el Baptisme, que esborra el pecat original atorgant la gràcia santificant per primera vegada. Ve a ser el naixement a la vida espiritual.
- El segon és la Confirmació, que augmenta els dons de l'Esperit Sant i ens enforteix de manera similar al creixement humà.

7. Com aconseguir que Déu perdoni els nostres pecats? Per a perdonar els pecats, Déu ha instituït el sagrament de la Confessió. Per a rebre aquest sagrament fan falta dues condicions:
- Estar penedit d’aquests pecats amb la intenció o propòsit de no tornar a cometre’ls. No cal endevinar el futur sinó decidir fermament no tornar a pecar.

- És necessari dir a un sacerdot els pecats, perquè ell els perdoni en nom de Déu. Cal dir tots els pecats greus i el nombre aproximat de vegades que es van cometre.

8. Quins efectes té el sagrament de la Confessió? D’alguna manera se sembla a les medicines, que solen tenir dues funcions: guarir i protegir. La confessió aconsegueix aquests efectes: perdona els pecats i atorga gràcies per a vèncer més fàcilment les futures temptacions.

9. Quins aspectes abasta el sagrament de l'Eucaristia? Aquest sagrament abasta tres grans aspectes:
- En l’Eucaristia està realment Jesucrist, amb totes les conseqüències d’adoració, respecte, desig d’acompanyar-lo en els Sagraris, cura material, etc.
- En la Missa es repeteix el sacrifici de la Creu, i és el més gran que els homes podem oferir a Déu.
- En la Comunió es rep al mateix Jesucrist, i així ve a ser aliment que restaura i repara les forces de l’ànima, alhora que ens uneix i transforma en Crist. En el menjar terrè l’aliment passa a ser cos humà; aquí en canvi, és l’home qui es va divinitzant.

10. Què es requereix per a poder combregar? Per a rebre la Comunió es necessiten tres condicions:

- La fe: estar batejat i saber a Qui es rep sota l’aparença de pa.

- Estar en gràcia de Déu, és a dir, haver-se confessat de tots els pecats greus que s’hagin comès. Això és molt important doncs no s’ha de rebre a Déu mal preparat.- Ha d’haver passat una hora sense prendre aliments.

11. Què és la unció dels malalts? El sagrament de la unció de malalts ajuda a qui estan en perill de mort per malaltia o vellesa. Els enforteix per als instants que es decideix la vida eterna. És un sagrament important i convé administrar-lo sense esperar a última hora.

12. Qui són els sacerdots? Són cristians que han rebut d’un Bisbe el sagrament de l'Ordre sacerdotal, i per tant, poden celebrar la santa missa, administrar els altres sagraments i predicar l’evangeli amb autoritat.

13. El matrimoni és un sagrament? Es diu matrimoni a la unió estable d’un home i una dona formant una família. Els nuvis, en casar-se, es comprometen a voler-se per a sempre i a rebre i educar els fills que Déu els enviï. El Senyor ha volgut atorgar gràcies especials a qui es casen perquè compleixin bé aquesta missió, i per a ells va instituir el sagrament del Matrimoni.

ELS MANAMENTS

1. Sabem com comportar-nos? Podem conèixer com comportar-nos, doncs disposem de dues fonts d’informació:
- Analitzant la nostra pròpia naturalesa és possible descobrir el que ens convé.
- El Creador mateix ens ha manifestat el que hem de fer i evitar. El resum es conté en els deu manaments donats per Déu a Moisés.

2. Els manaments són una càrrega pesada que Déu imposa? No, no. Els manaments són una ajuda divina que il·lumina el camí. El Creador sap el que ens convé i, com desitja que siguem feliços, ens avisa del comportament adequat. Els actes de robar, matar, mentir perjudiquen l’home i ofenen el Senyor encara que Ell no ho hagués dit.

3. Quins són els tres primers manaments? Els tres primers manaments resumeixen les obligacions de l’home respecte a Déu. Són aquests: - «Estimaràs Déu sobre totes les coses».- Inclou el deure de protegir la fe cuidant la formació cristiana. També recorda l’obligació de no conformar-se en l’amor a Déu.
- «No prendràs el nom de Déu en va».- Recorda l’obligació de venerar el nom de Déu pronunciant-lo amb respecte.
- «Santificarás les festes».- Inclou el deure de donar culte a Déu assistint a Missa els diumenges. Un tema important, per ser obligació respecte a Déu, i per les gràcies divines que rebem en cada Missa.

4. Quin és el quart manament? Després de les obligacions amb Déu, el Senyor ens recorda els deures cap als pares i autoritats: «Honraràs el teu pare i la teva mare». Aquí s’inclouen els deures dels pares cap als fills, i per això el divorci és un pecat contra el quart i sisè manaments.

5. El cinquè manament? A continuació comencen els deures cap al proïsme en general, començant per respectar la vida: «No mataràs». Es prohibeix aquí l’avortament, l’eutanàsia i, en general, maltractar al proïsme o a un mateix. Per exemple, emborratxar-se o drogar-se són faltes respecte a un mateix.

6. El sisè manament?: «No cometràs actes impurs». Després de conservar la vida, el Senyor s’interessa per la capacitat de donar la vida, i recorda la dignitat del sexe que dóna a l’home la possibilitat de col·laborar amb Déu en el naixement de nous éssers humans. Aquest manament entorn de la castedat mana usar el sexe bé cada marit amb la seva dona. Prohibeix altres usos sexuals (masturbació, pornografia, relacions prematrimonials, etc.). Defensa la dignitat del cos humà i la seva intimitat.

7. El setè manament? Perquè la vida es mantingui l’home necessita béns materials. El Senyor recorda ara el deure respectar els béns d'altri: «No robaràs». Inclou l’obligació de retornar el robat.

8. El vuitè? L’home millora més fàcilment amb ajuda d'altres persones. Això exigeix que hi hagi confiança i lleialtat: «No diràs fals testimoni, ni mentiràs». Inclou respectar la fama del proïsme.

9. Els manaments interiors.- L’home abans d’actuar ho decideix en el seu interior. Els manaments afecten als actes exteriors i a les decisions interiors, de manera que no s’ha de desitjar el que no és correcte realitzar. Per exemple, és dolent matar i també odiar. Com les faltes interiors són més difícils de reconèixer, el Senyor va voler recordar-ne algunes, afegint dos manaments: - «No consentiràs pensaments ni desitjos impurs». (En relació amb el sisè manament). - «No desitjaràs els béns d'altri». (Al·ludeix al setè manament).

10. Com resumir els deu manaments? Es tracta d’obrar bé respecte a Déu i als homes. Però desitjar el bé és estimar; i el resum queda així: «Estimaràs Déu sobre totes les coses, i al proïsme com a tu mateix». Aquí també es diu que un ha d'estimar-se a si mateix, encara que no sobre totes les coses.

11. Què són els pecats? Una persona que s’oposi a un d’aquests manaments es causa un dany a si mateixa i tal vegada al proïsme. Això és una ofensa a Déu que ens estima a nosaltres i als altres. Les ofenses al Senyor es diuen pecats i són desobediències voluntàries a la llei de Déu. Segons la seva gravetat poden ser mortals o venials.

12. Exemples de pecats mortals? Hi ha diversos pecats greus o mortals. Per exemple, insultar conscientment a Déu, faltar a Missa un diumenge, emborratxar-se o drogar-se, realitzar actes impurs, etc. Només són uns pocs exemples.

13. Quan un pecat és mortal? Es requereixen tres condicions: matèria greu, ple advertiment i perfecte consentiment. És a dir, triar conscientment gratcient alguna cosa greument oposada a la llei de Déu. No es precisa intentar ofendre a Déu, n’hi ha prou amb actuar malament voluntàriament en alguna cosa greu.

14. La meta cristiana és evitar els pecats? No, no. És alguna cosa molt més atractiva. La meta és identificar-se amb Crist, assemblar-se més a Ell, ser fills de Déu més plenament, créixer en amor a Déu, en santedat. És necessari evitar els pecats, però això no és la fi. El que desitgem és agradar i servir millor al Senyor. Per això, el manament principal és el primer.

L’ORACIÓ

1. Què és l’oració? Orar és elevar el pensament cap a Déu. Per a lloar-lo i donar-li gràcies, per a suplicar-li perdó i demanar-li coses, per a contar-li preocupacions i alegries. Conversar. També és oració elevar el pensament cap a la Santissima Verge, els àngels i els sants.

2. Maneres de fer oració? Hi ha moltes maneres d’orar doncs cada persona té la seva pròpia manera de parlar. De totes maneres, els tipus d’oració solen agrupar-se en dos:

- Oració vocal, on es parla amb Déu utilitzant les paraules que han emprat els sants, per exemple, el parenostre i el avemaria.

- Oració mental, on un es dirigeix al Senyor usant les pròpies paraules.

3. Hi ha altres maneres d’oració? També es pot oferir a Déu el treball i altres ocupacions (podria dir-se oració manual doncs s’eleva al Senyor el treball que les mans realitzen). Igualment, es poden presentar a Déu els sacrificis i esforços de cada dia, i això pot dir-se oració dels sentits, perquè s’eleva al Senyor el dolor dels sentits. Ambdós casos són oració mental revaloritzada amb obres.

4. Consells per a una oració millor? Per a orar millor convé dirigir-se a Déu amb humilitat i confiança, amb fe, perseverança i docilitat. En definitiva, sabent amb qui anem a parlar. També és necessari l’esforç de recollir el pensament de possibles distraccions, i per a això pot ajudar un llibre espiritual.

5. Convé preveure un temps fix d’oració? Convé dirigir-se a Déu en qualsevol moment, però també és necessari preveure un temps diari per a l’oració, com sol fer-se amb els assumptes importants.

6. És important l’oració? Dirigir-se a Déu és un honor propi dels àngels i els sants del cel. En la terra, a més, és una necessitat, un deure i una inclinació:

- Una necessitat, doncs els homes precisem del perdó i de l’ajuda divina que sol·licitem en l’oració.
- Una obligació, perquè les criatures hem de lloar i donar gràcies al Creador i això es fa dirigint-se a Ell en oració.
- Una inclinació, doncs el nostre cor anhela acostar-se més i més a Déu.

7. Quanta oració ha de fer un cristià? Varia molt d’unes persones a unes altres. Per exemple, un cristià que comença la seva vida espiritual pot començar amb oracions breus o jaculatories i poc més. Però un cristià que estima Déu no es conforma amb poc i dedica almenys mitja hora diària a l’oració. Per exemple, moltes famílies cristianes resen el Rosari, mediten els evangelis, resen a la nit, etc.

8. Parla Déu en l’oració? Si; però la seva veu no s’escolta amb les orelles sinó que es nota en els bons desitjos del cor.

Per a ampliar aquests temes: www.ideasrapidas.org

viernes, 18 de abril de 2008

Doctrina cristiana básica

Por D. Ignacio Juez

INTRODUCCIÓN

1. ¿Podemos conocer a Dios? Dios es espiritual y nadie puede verlo ni tocarlo. Sin embargo, hay dos modos de conocer a Dios: observando sus obras y accediendo a las manifestaciones divinas.

2. ¿Observando sus obras? Conocemos a los fenicios, faraones, etc., estudiando sus restos arqueológicos. De modo similar, observando la creación llegamos al Creador. Por ejemplo, basta ver una noche estrellada para reconocer la sabiduría de quien ha organizado el universo.

3. ¿Dios se ha manifestado? El Señor se ha revelado a los hombres a través de profetas y santos, y sobre todo con la venida del Hijo de Dios al mundo.

4. ¿Cómo sabemos que es Dios el que habla? Las manifestaciones divinas van acompañadas de hechos portentosos que avalan el origen divino.

5. ¿Dónde se conserva la revelación divina? La Biblia y tradiciones judías fueron el inicio. Nuestro Señor Jesucristo culminó la revelación, y encargó a los Apóstoles que transmitieran sus enseñanzas. Ellos lo hicieron principalmente de modo oral (Tradición). Además, el Señor quiso que su mensaje se escribiera, y la Biblia se completó. Los sucesores de los Apóstoles -los Obispos con el Papa- continúan esta misión con su enseñanza (Magisterio).

6. ¿La Tradición es oral? La Tradición comenzó oralmente, se grabó en la vida de los cristianos, y figura por escrito en los libros de los grandes santos de la antigüedad -Santos Padres- como S. Agustín.

7. ¿Qué se trata de conseguir aprendiendo la doctrina cristiana? Se pretende conocer y practicar las enseñanzas de Cristo para adquirir la santidad y ganar la vida eterna.

8. ¿Qué es la santidad? De una persona santa se puede decir que:
- Imita a Cristo, hasta identificarse con Él.
- Procura cumplir la voluntad de Dios en todo momento.
- Ha adquirido muchas virtudes y llega a vivirlas en grado heroico.

9. ¿Qué son las virtudes? Son hábitos buenos. Se consiguen por dones de Dios (virtudes sobrenaturales o infusas) o por repetición de actos (virtudes humanas). Las virtudes mejoran la personalidad humana dándole facilidad y costumbre de obrar bien.

10. ¿Cómo se divide la doctrina cristiana? Suele estudiarse en cuatro partes:
- Las verdades que Dios ha revelado para que sus hijos le conozcamos mejor. (Credo).
- Los dones que nos otorga para que seamos buenos hijos suyos. (Sacramentos).
- El modo de vivir de un hijo de Dios. (Mandamientos).
- El trato de los hijos de Dios con su Padre. (Oración).

VERDADES PRINCIPALES

1. ¿Qué sabemos de Dios? Sabemos que Dios es espiritual, bueno, todopoderoso, eterno... Todo lo ve, todo lo conoce. Premia a los buenos y castiga a los malos. Los cristianos sabemos además que somos hijos de Dios y le rezamos "Padre nuestro..."

2. ¿Hay un sólo Dios? Sí. En Dios hay tres personas: Padre, Hijo y Espíritu Santo. Esta Trinidad de personas son un único Dios.

3. ¿Qué sabemos del mundo? Sabemos que el universo ha sido creado por Dios y que el Señor lo cuida. No desea el mal en el mundo; si permite algunos males es debido a graves motivos de los que obtendrá bienes mayores.

4. ¿Ángeles? Además de las criaturas materiales Dios ha creado a los ángeles y cada persona tiene un ángel custodio que la protege. Algunos ángeles se rebelaron contra Dios y se volvieron malvados; son los demonios.

5. ¿Qué sabemos del hombre? Sabemos que el hombre es un ser corporal y espiritual creado por Dios para ser feliz con Él en el cielo después de hacer el bien en la tierra.

6. Dones.- Al crear la primera pareja humana, Dios quiso añadirle unos dones especiales como la inmortalidad y sobre todo la gracia que elevaba la naturaleza humana haciéndola partícipe de la divina. Pero Adán y Eva tentados por el diablo desobedecieron el mandato del Señor perdiendo esos bienes que poseían.

7. El pecado original.- En consecuencia los hombres heredamos esa situación y nacemos apartados de Dios en un estado llamado pecado original. Desde entonces en el corazón humano junto al deseo de obrar bien apareció una inclinación al mal, de modo que actuar bien exige esfuerzo. Con este pecado entró el mal y la muerte en el mundo.

8. ¿Quién es Jesucristo? Jesucristo es la Segunda Persona de la Trinidad que se hizo hombre para salvarnos de esa situación. Jesucristo es perfecto Dios y perfecto hombre. Por obra del Espíritu Santo nació de Santa María en Belén. Un nacimiento milagroso.

9. ¿Qué milagros hubo en el nacimiento de Jesús? José el esposo de María fue avisado por un ángel de o que pasaba. María concibió sin intervención de varón (esto fue fácil para el Creador de Adán y Eva). Unos ángeles avisaron a los pastores; una estrella a los Magos. Pero la acción divina más poderosa fue lograr que una persona fuera a la vez Dios y hombre.

10. ¿Qué sabemos de la vida de Jesucristo? Vivió treinta años en Nazaret trabajando en el taller de San José. Luego, durante tres años predicó en Israel y manifestó su divinidad con milagros portentosos que avalaban sus palabras. Murió en la Cruz aceptando este suplicio por amor a nosotros.

11. ¿Y después de su muerte? Resucitó al tercer día de su muerte. Se apareció a cientos de discípulos y les encargó que enseñaran su doctrina en todo el mundo. Esta tarea apostólica es la gran misión de la Iglesia y de cada cristiano. La comenzaron los doce Apóstoles que Jesús eligió.

12. ¿Qué son los Evangelios? Son cuatro libros de la Biblia escritos cuando aún vivían algunos Apóstoles y primeros discípulos de Cristo, y avalados por su aprobación. Narran la vida de Jesús y sus principales enseñanzas. Por su elevado valor histórico, son el mejor documento para conocer la vida del Señor. Dios mismo ayudó a sus escritores para que relataran bien lo sucedido.

13. ¿Quién es la Virgen María? Es la Madre de Dios, porque de Ella nació nuestro Señor Jesucristo, perfecto Dios. El Señor llenó de dones a su Madre; por ejemplo, fue concebida y nació sin pecado original de modo que en su vida nunca hubo pecado alguno: es Inmaculada. Es también Madre nuestra, pues la gracia nos hace hijos de Dios, identificándonos con Cristo.

14. ¿Quiénes forman la Iglesia? La Iglesia está formada por todos los bautizados, y dirigida por el Papa que representa a Jesucristo como sucesor de San Pedro. Pedro fue el apóstol que Jesús eligió para gobernar la Iglesia. El Papa continúa su misión, con ayuda del Espíritu Santo pues Dios mismo cuida de la Iglesia que quiso fundar.

15. ¿Qué unión hay entre los cristianos? Los cristianos forman el cuerpo místico de Cristo, que es la cabeza. El Espíritu Santo que inhabita en las personas en gracia, sería como el alma que vivifica ese cuerpo. Sus miembros participan de los mismos bienes espirituales -Comunión de los santos-, sobre todo de los méritos de Jesucristo.

16. ¿Un ejemplo de esta unión con Cristo? En la Misa, Jesucristo ofrece a Dios Padre el sacrificio de su vida entregada en la cruz. Los cristianos pueden beneficiarse de esta ofrenda por su unión espiritual con Él.

17. ¿Un ejemplo de la unión de los cristianos entre sí? Esta vinculación se extiende a los santos del cielo y a las almas del purgatorio. De modo que todos procuran ayudarse. Es importante rezar por los difuntos.

18. ¿Qué sucede después de la muerte? Después de la muerte seremos juzgados por Dios. La sentencia de este juicio puede ser triple:
- Quienes mueren en gracia se unirán con Dios en el cielo gozando de la máxima felicidad sin mezcla de mal alguno, y para siempre.
- Quienes mueren en pecado mortal sufrirán los tormentos eternos del infierno. - Al purgatorio van quienes mueren en gracia de Dios pero con el alma menos brillante de lo necesario para ir al cielo. En el purgatorio hay grandes sufrimientos pero también esperanza, pues saben que después de purificarse verán a Dios.

LOS SACRAMENTOS

A. ¿Qué son los Sacramentos? B. ¿Cuáles son los Sacramentos?
A. ¿QUÉ SON LOS SACRAMENTOS?

1. ¿Qué huellas quedan del paso de Cristo por la tierra? Gracias a Él disponemos ahora de grandes bienes, que podemos ordenar en tres tipos:
- Bienes espirituales, como la redención, la gracia santificante y el tesoro de contar con la protección maternal de María.
- Dones visibles, como el Papa, sucesor de Pedro y garantía de seguridad en el camino.
- Dones en parte visibles, en parte espirituales, como los sacramentos que otorgan bienes o gracias espirituales a través de signos visibles.

2. ¿Qué es la gracia? En general, gracia es cualquier don de Dios, pero normalmente se llama así a la gracia santificante: don sobrenatural que diviniza al hombre transformándolo de pecador en hijo de Dios.

3. ¿Hay mucha diferencia entre estar en gracia y no? La diferencia es enorme. Por un lado, separación de Dios y encaminamiento al infierno. Por otro lado, amistad y filiación divinas, divinización y apertura del cielo.

4. ¿Cuáles son los medios principales para adquirir gracias? Los medios principales para adquirir gracias son la oración y los sacramentos. Algunos sacramentos proporcionan la gracia santificante. La mayoría de los sacramentos aumentan esta gracia y otorgan otras ayudas divinas.

5. ¿Qué son los sacramentos? Los sacramentos son signos visibles instituidos por Jesucristo para darnos la gracia. Son siete y producen bienes espirituales comparables con la vida natural del modo que ahora veremos.

B. ¿CUÁLES SON LOS SACRAMENTOS?

6. ¿Cuáles son los dos primeros sacramentos?
- El primero de los sacramentos es el Bautismo, que borra el pecado original otorgando la gracia santificante por primera vez. Viene a ser el nacimiento a la vida espiritual.
- El segundo es la Confirmación, que aumenta los dones del Espíritu Santo y nos fortalece en modo similar al crecimiento humano.

7. ¿Cómo conseguir que Dios perdone nuestros pecados? Para perdonar los pecados, Dios ha instituido el sacramento de la Confesión. Para recibir este sacramento hacen falta dos condiciones:
- Estar arrepentido de esos pecados con la intención o propósito de no volver a cometerlos. No hay que adivinar el futuro sino decidir firmemente no volver a pecar.
- Es necesario decir a un sacerdote los pecados, para que él los perdone en nombre de Dios. Es preciso decir todos los pecados graves y el número aproximado de veces que se cometieron.

8. ¿Qué efectos tiene el sacramento de la Confesión? De algún modo se parece a las medicinas, que suelen tener dos funciones: curar y proteger. La confesión consigue esos efectos: perdona los pecados y otorga gracias para vencer más fácilmente las futuras tentaciones.

9. ¿Qué aspectos abarca el sacramento de la Eucaristía? Este sacramento abarca tres grandes aspectos:
- En la Eucaristía está realmente Jesucristo, con todas las consecuencias de adoración, respeto, deseo de acompañarle en los Sagrarios, cuidados materiales, etc.
- En la Misa se repite el sacrificio de la Cruz, y es lo más grande que los hombres podemos ofrecer a Dios.
- En la Comunión se recibe al mismo Jesucristo, y así viene a ser alimento que restaura y repara las fuerzas del alma, a la vez que nos une y transforma en Cristo. En la comida terrena el alimento pasa a ser cuerpo humano; aquí en cambio, es el hombre quien se va divinizando.

10. ¿Qué se requiere para poder comulgar? Para recibir la Comunión se necesitan tres condiciones:
- La fe: estar bautizado y saber a Quien se recibe bajo la apariencia de pan.
- Estar en gracia de Dios, es decir, haberse confesado de todos los pecados graves que se hayan cometido. Esto es muy importante pues no se debe recibir a Dios mal dispuesto.
- Debe haber pasado una hora sin tomar alimentos.

11. ¿Qué es la unción de enfermos? El sacramento de la unción de enfermos ayuda a quienes están en peligro de muerte por enfermedad o vejez. Los fortalece para los instantes en que se decide la vida eterna. Es un sacramento importante y conviene administrarlo sin esperar a última hora.

12. ¿Quiénes son los sacerdotes? Son cristianos que han recibido de un Obispo el sacramento del Orden sacerdotal, y por tanto pueden celebrar la santa misa, administrar los demás sacramentos y predicar el evangelio con autoridad.

13. ¿El matrimonio es un sacramento? Se llama matrimonio a la unión estable de un hombre y una mujer formando una familia. Los novios al casarse se comprometen a quererse para siempre y a recibir y educar los hijos que Dios les envíe. El Señor ha querido otorgar gracias especiales a quienes se casan para que cumplan bien esta misión, y para ellos instituyó el sacramento del Matrimonio.

LOS MANDAMIENTOS

1. ¿Sabemos cómo comportarnos? Podemos conocer cómo comportarnos pues disponemos de dos fuentes de información:
- Analizando nuestra propia naturaleza es posible descubrir lo que nos conviene.
- El Creador mismo nos ha manifestado lo que debemos hacer y evitar. El resumen se contiene en los diez mandamientos dados por Dios a Moisés

2. ¿Los mandamientos son una carga pesada que Dios impone? No, no. Los mandamientos son una ayuda divina que ilumina el sendero. El Creador sabe lo que nos conviene y, como desea que seamos felices, nos avisa del comportamiento adecuado. Los actos de robar, matar, mentir perjudican al hombre y ofenden al Señor aunque Él no lo hubiera dicho.

3. ¿Cuáles son los tres primeros mandamientos? Los tres primeros mandamientos resumen las obligaciones del hombre respecto a Dios. Son éstos:
- «Amarás a Dios sobre todas las cosas».- Incluye el deber de proteger la fe cuidando la formación cristiana. También recuerda la obligación de no conformarse en el amor a Dios.
- «No tomarás el nombre de Dios en vano».- Recuerda la obligación de venerar el nombre de Dios pronunciándolo con respeto.
- «Santificarás las fiestas».- Incluye el deber de dar culto a Dios asistiendo a Misa los domingos. Un tema importante por ser obligación respecto a Dios, y por las gracias divinas que recibimos en cada Misa.

4. ¿Cuál es el cuarto mandamiento? Después de las obligaciones con Dios, el Señor nos recuerda los deberes hacia los padres y autoridades: «Honrarás a tu padre y a tu madre». Aquí se incluyen los deberes de los padres hacia los hijos, y por esto el divorcio es un pecado contra el cuarto y sexto mandamientos.

5. ¿El quinto mandamiento? A continuación comienzan los deberes hacia el prójimo en general, comenzando por respetar la vida: «No matarás». Se prohíbe aquí el aborto, la eutanasia, y en general maltratar al prójimo o a uno mismo. Por ejemplo, emborracharse o drogarse son faltas respecto a uno mismo.

6. ¿El sexto mandamiento?: «No cometerás actos impuros». Después de conservar la vida, el Señor se interesa por la capacidad de dar la vida, y recuerda la dignidad del sexo que da al hombre la posibilidad de colaborar con Dios en el nacimiento de nuevos seres humanos. Este mandamiento en torno a la castidad manda usar el sexo bien cada marido con su mujer. Prohíbe otros usos sexuales (masturbación, pornografía, relaciones prematrimoniales, etc.). Defiende la dignidad del cuerpo humano y su intimidad.

7. ¿El séptimo mandamiento? Para que la vida se mantenga el hombre necesita bienes materiales. El Señor recuerda ahora el deber de respetar los bienes ajenos: «No robarás». Incluye la obligación de devolver lo robado.

8. ¿El octavo? El hombre mejora más fácilmente con ayuda de otras personas. Esto exige que haya confianza y lealtad: «No dirás falso testimonio, ni mentirás». Incluye respetar la fama del prójimo.

9. Los mandamientos interiores.- El hombre antes de actuar lo decide en su interior. Los mandamientos afectan a los actos exteriores y a las decisiones interiores, de modo que no se debe desear lo que no es correcto realizar. Por ejemplo, es malo matar y también odiar. Como las faltas interiores son más difíciles de reconocer, el Señor quiso recordar algunas, añadiendo dos mandamientos:
- «No consentirás pensamientos ni deseos impuros». (En relación con el sexto mandamiento).
- «No desearás los bienes ajenos». (Alude al séptimo mandamiento).

10. ¿Cómo resumirlos diez mandamientos? Se trata de obrar bien respecto a Dios y a los hombres. Pero desear el bien es amar; y el resumen queda así: «Amarás a Dios sobre todas las cosas, y al prójimo como a ti mismo». Ahí también se dice que uno debe amarse a sí mismo, aunque no sobre todas las cosas.

11. ¿Qué son los pecados? Una persona que se oponga a uno de estos mandamientos se causa un daño a sí misma y tal vez al prójimo. Esto es una ofensa a Dios que nos ama a nosotros y a los demás. Las ofensas al Señor se llaman pecados y son desobediencias voluntarias a la ley de Dios. Según su gravedad pueden ser mortales o veniales.

12. ¿Ejemplos de pecados mortales? Hay varios pecados graves o mortales. Por ejemplo, insultar conscientemente a Dios, faltar a Misa un domingo, emborracharse o drogarse, realizar actos impuros, etc. Sólo son unos pocos ejemplos.

13. ¿Cuándo un pecado es mortal? Se requieren tres condiciones: materia grave, plena advertencia y perfecto consentimiento. Es decir, elegir a sabiendas algo gravemente opuesto a la ley de Dios. No se precisa intentar ofender a Dios, basta con actuar mal voluntariamente en algo grave.

14. ; La meta cristiana es evitar los pecados? No, no. Es algo mucho más atractivo. La meta es identificarse con Cristo, parecerse más a Él, ser hijos de Dios más plenamente, crecer en amor a Dios, en santidad. Es necesario evitar los pecados, pero esto no es el fin. Lo que deseamos es agradar y servir mejor al Señor. Por esto, el mandamiento principal es el primero.

LA ORACIÓN

1. ¿Qué es la oración? Orar es elevar el pensamiento hacia Dios. para alabarle y darle gracias, para suplicarle perdón y pedirle cosas, para contarle preocupaciones y alegrías. Conversar. También es oración elevar el pensamiento hacia la Santísima Virgen, los ángeles y los santos.

2. ¿Modos de hacer oración? Hay muchas maneras de orar pues cada persona tiene su propio modo de hablar. De todos modos, los tipos de oración suelen agruparse en dos:
- Oración vocal, donde se habla con Dios utilizando las palabras que han empleado los santos, por ejemplo, el padrenuestro y el avemaría.
- Oración mental, donde uno se dirige al Señor usando las propias palabras.

3. ¿Hay otros modos de oración? También se puede ofrecer a Dios el trabajo y demás ocupaciones (podría llamarse oración manual pues se eleva al Señor el trabajo que las manos realizan). Igualmente, se puede presentar a Dios los sacrificios y esfuerzos de cada día, y esto puede llamarse oración de los sentidos porque se eleva al Señor el dolor de los sentidos. Ambos casos son oración mental revalorizada con obras.

4. ¿Consejos para una oración mejor? Para orar mejor conviene dirigirse a Dios con humildad y confianza, con fe, perseverancia y docilidad. En definitiva, sabiendo con quien hablamos. También es necesario el esfuerzo de recoger el pensamiento de posibles distracciones, y para esto puede ayudar un libro espiritual.

5. ¿Conviene prever un tiempo fijo de oración? Conviene dirigirse a Dios en cualquier momento pero también es necesario prever un tiempo diario para la oración como suele hacerse con los asuntos importantes.

6. ¿Es importante la oración? Dirigirse a Dios es un honor propio de los ángeles y los santos del cielo. En la tierra además es una necesidad, un deber y una inclinación:
- Una necesidad, pues los hombres precisamos del perdón y de la ayuda divina que solicitamos en la oración.
- Una obligación, porque las criaturas debemos alabar y dar gracias al Creador y esto se hace dirigiéndose a Él en oración.
- Una inclinación, pues nuestro corazón ansía acercarse más y más a Dios.

7. ¿Cuánta oración debe hacer un cristiano? Varía mucho de unas personas a otras. Por ejemplo, un cristiano que comienza su vida espiritual puede empezar con oraciones breves o jaculatorias y poco más. Pero un cristiano que ama a Dios no se conforma con poco y dedica al menos media hora diaria a la oración. Por ejemplo, muchas familias cristianas rezan el Rosario, meditan los evangelios, rezan por la noche, etc.

8. ¿Habla Dios en la oración? Sí; pero su voz no se escucha con los oídos sino que se nota en los buenos deseos del corazón.

Ignacio Juez
Para ampliar estos temas: www.ideasrapidas.org