viernes, 18 de abril de 2008

Doctrina cristiana básica

Por D. Ignacio Juez

INTRODUCCIÓN

1. ¿Podemos conocer a Dios? Dios es espiritual y nadie puede verlo ni tocarlo. Sin embargo, hay dos modos de conocer a Dios: observando sus obras y accediendo a las manifestaciones divinas.

2. ¿Observando sus obras? Conocemos a los fenicios, faraones, etc., estudiando sus restos arqueológicos. De modo similar, observando la creación llegamos al Creador. Por ejemplo, basta ver una noche estrellada para reconocer la sabiduría de quien ha organizado el universo.

3. ¿Dios se ha manifestado? El Señor se ha revelado a los hombres a través de profetas y santos, y sobre todo con la venida del Hijo de Dios al mundo.

4. ¿Cómo sabemos que es Dios el que habla? Las manifestaciones divinas van acompañadas de hechos portentosos que avalan el origen divino.

5. ¿Dónde se conserva la revelación divina? La Biblia y tradiciones judías fueron el inicio. Nuestro Señor Jesucristo culminó la revelación, y encargó a los Apóstoles que transmitieran sus enseñanzas. Ellos lo hicieron principalmente de modo oral (Tradición). Además, el Señor quiso que su mensaje se escribiera, y la Biblia se completó. Los sucesores de los Apóstoles -los Obispos con el Papa- continúan esta misión con su enseñanza (Magisterio).

6. ¿La Tradición es oral? La Tradición comenzó oralmente, se grabó en la vida de los cristianos, y figura por escrito en los libros de los grandes santos de la antigüedad -Santos Padres- como S. Agustín.

7. ¿Qué se trata de conseguir aprendiendo la doctrina cristiana? Se pretende conocer y practicar las enseñanzas de Cristo para adquirir la santidad y ganar la vida eterna.

8. ¿Qué es la santidad? De una persona santa se puede decir que:
- Imita a Cristo, hasta identificarse con Él.
- Procura cumplir la voluntad de Dios en todo momento.
- Ha adquirido muchas virtudes y llega a vivirlas en grado heroico.

9. ¿Qué son las virtudes? Son hábitos buenos. Se consiguen por dones de Dios (virtudes sobrenaturales o infusas) o por repetición de actos (virtudes humanas). Las virtudes mejoran la personalidad humana dándole facilidad y costumbre de obrar bien.

10. ¿Cómo se divide la doctrina cristiana? Suele estudiarse en cuatro partes:
- Las verdades que Dios ha revelado para que sus hijos le conozcamos mejor. (Credo).
- Los dones que nos otorga para que seamos buenos hijos suyos. (Sacramentos).
- El modo de vivir de un hijo de Dios. (Mandamientos).
- El trato de los hijos de Dios con su Padre. (Oración).

VERDADES PRINCIPALES

1. ¿Qué sabemos de Dios? Sabemos que Dios es espiritual, bueno, todopoderoso, eterno... Todo lo ve, todo lo conoce. Premia a los buenos y castiga a los malos. Los cristianos sabemos además que somos hijos de Dios y le rezamos "Padre nuestro..."

2. ¿Hay un sólo Dios? Sí. En Dios hay tres personas: Padre, Hijo y Espíritu Santo. Esta Trinidad de personas son un único Dios.

3. ¿Qué sabemos del mundo? Sabemos que el universo ha sido creado por Dios y que el Señor lo cuida. No desea el mal en el mundo; si permite algunos males es debido a graves motivos de los que obtendrá bienes mayores.

4. ¿Ángeles? Además de las criaturas materiales Dios ha creado a los ángeles y cada persona tiene un ángel custodio que la protege. Algunos ángeles se rebelaron contra Dios y se volvieron malvados; son los demonios.

5. ¿Qué sabemos del hombre? Sabemos que el hombre es un ser corporal y espiritual creado por Dios para ser feliz con Él en el cielo después de hacer el bien en la tierra.

6. Dones.- Al crear la primera pareja humana, Dios quiso añadirle unos dones especiales como la inmortalidad y sobre todo la gracia que elevaba la naturaleza humana haciéndola partícipe de la divina. Pero Adán y Eva tentados por el diablo desobedecieron el mandato del Señor perdiendo esos bienes que poseían.

7. El pecado original.- En consecuencia los hombres heredamos esa situación y nacemos apartados de Dios en un estado llamado pecado original. Desde entonces en el corazón humano junto al deseo de obrar bien apareció una inclinación al mal, de modo que actuar bien exige esfuerzo. Con este pecado entró el mal y la muerte en el mundo.

8. ¿Quién es Jesucristo? Jesucristo es la Segunda Persona de la Trinidad que se hizo hombre para salvarnos de esa situación. Jesucristo es perfecto Dios y perfecto hombre. Por obra del Espíritu Santo nació de Santa María en Belén. Un nacimiento milagroso.

9. ¿Qué milagros hubo en el nacimiento de Jesús? José el esposo de María fue avisado por un ángel de o que pasaba. María concibió sin intervención de varón (esto fue fácil para el Creador de Adán y Eva). Unos ángeles avisaron a los pastores; una estrella a los Magos. Pero la acción divina más poderosa fue lograr que una persona fuera a la vez Dios y hombre.

10. ¿Qué sabemos de la vida de Jesucristo? Vivió treinta años en Nazaret trabajando en el taller de San José. Luego, durante tres años predicó en Israel y manifestó su divinidad con milagros portentosos que avalaban sus palabras. Murió en la Cruz aceptando este suplicio por amor a nosotros.

11. ¿Y después de su muerte? Resucitó al tercer día de su muerte. Se apareció a cientos de discípulos y les encargó que enseñaran su doctrina en todo el mundo. Esta tarea apostólica es la gran misión de la Iglesia y de cada cristiano. La comenzaron los doce Apóstoles que Jesús eligió.

12. ¿Qué son los Evangelios? Son cuatro libros de la Biblia escritos cuando aún vivían algunos Apóstoles y primeros discípulos de Cristo, y avalados por su aprobación. Narran la vida de Jesús y sus principales enseñanzas. Por su elevado valor histórico, son el mejor documento para conocer la vida del Señor. Dios mismo ayudó a sus escritores para que relataran bien lo sucedido.

13. ¿Quién es la Virgen María? Es la Madre de Dios, porque de Ella nació nuestro Señor Jesucristo, perfecto Dios. El Señor llenó de dones a su Madre; por ejemplo, fue concebida y nació sin pecado original de modo que en su vida nunca hubo pecado alguno: es Inmaculada. Es también Madre nuestra, pues la gracia nos hace hijos de Dios, identificándonos con Cristo.

14. ¿Quiénes forman la Iglesia? La Iglesia está formada por todos los bautizados, y dirigida por el Papa que representa a Jesucristo como sucesor de San Pedro. Pedro fue el apóstol que Jesús eligió para gobernar la Iglesia. El Papa continúa su misión, con ayuda del Espíritu Santo pues Dios mismo cuida de la Iglesia que quiso fundar.

15. ¿Qué unión hay entre los cristianos? Los cristianos forman el cuerpo místico de Cristo, que es la cabeza. El Espíritu Santo que inhabita en las personas en gracia, sería como el alma que vivifica ese cuerpo. Sus miembros participan de los mismos bienes espirituales -Comunión de los santos-, sobre todo de los méritos de Jesucristo.

16. ¿Un ejemplo de esta unión con Cristo? En la Misa, Jesucristo ofrece a Dios Padre el sacrificio de su vida entregada en la cruz. Los cristianos pueden beneficiarse de esta ofrenda por su unión espiritual con Él.

17. ¿Un ejemplo de la unión de los cristianos entre sí? Esta vinculación se extiende a los santos del cielo y a las almas del purgatorio. De modo que todos procuran ayudarse. Es importante rezar por los difuntos.

18. ¿Qué sucede después de la muerte? Después de la muerte seremos juzgados por Dios. La sentencia de este juicio puede ser triple:
- Quienes mueren en gracia se unirán con Dios en el cielo gozando de la máxima felicidad sin mezcla de mal alguno, y para siempre.
- Quienes mueren en pecado mortal sufrirán los tormentos eternos del infierno. - Al purgatorio van quienes mueren en gracia de Dios pero con el alma menos brillante de lo necesario para ir al cielo. En el purgatorio hay grandes sufrimientos pero también esperanza, pues saben que después de purificarse verán a Dios.

LOS SACRAMENTOS

A. ¿Qué son los Sacramentos? B. ¿Cuáles son los Sacramentos?
A. ¿QUÉ SON LOS SACRAMENTOS?

1. ¿Qué huellas quedan del paso de Cristo por la tierra? Gracias a Él disponemos ahora de grandes bienes, que podemos ordenar en tres tipos:
- Bienes espirituales, como la redención, la gracia santificante y el tesoro de contar con la protección maternal de María.
- Dones visibles, como el Papa, sucesor de Pedro y garantía de seguridad en el camino.
- Dones en parte visibles, en parte espirituales, como los sacramentos que otorgan bienes o gracias espirituales a través de signos visibles.

2. ¿Qué es la gracia? En general, gracia es cualquier don de Dios, pero normalmente se llama así a la gracia santificante: don sobrenatural que diviniza al hombre transformándolo de pecador en hijo de Dios.

3. ¿Hay mucha diferencia entre estar en gracia y no? La diferencia es enorme. Por un lado, separación de Dios y encaminamiento al infierno. Por otro lado, amistad y filiación divinas, divinización y apertura del cielo.

4. ¿Cuáles son los medios principales para adquirir gracias? Los medios principales para adquirir gracias son la oración y los sacramentos. Algunos sacramentos proporcionan la gracia santificante. La mayoría de los sacramentos aumentan esta gracia y otorgan otras ayudas divinas.

5. ¿Qué son los sacramentos? Los sacramentos son signos visibles instituidos por Jesucristo para darnos la gracia. Son siete y producen bienes espirituales comparables con la vida natural del modo que ahora veremos.

B. ¿CUÁLES SON LOS SACRAMENTOS?

6. ¿Cuáles son los dos primeros sacramentos?
- El primero de los sacramentos es el Bautismo, que borra el pecado original otorgando la gracia santificante por primera vez. Viene a ser el nacimiento a la vida espiritual.
- El segundo es la Confirmación, que aumenta los dones del Espíritu Santo y nos fortalece en modo similar al crecimiento humano.

7. ¿Cómo conseguir que Dios perdone nuestros pecados? Para perdonar los pecados, Dios ha instituido el sacramento de la Confesión. Para recibir este sacramento hacen falta dos condiciones:
- Estar arrepentido de esos pecados con la intención o propósito de no volver a cometerlos. No hay que adivinar el futuro sino decidir firmemente no volver a pecar.
- Es necesario decir a un sacerdote los pecados, para que él los perdone en nombre de Dios. Es preciso decir todos los pecados graves y el número aproximado de veces que se cometieron.

8. ¿Qué efectos tiene el sacramento de la Confesión? De algún modo se parece a las medicinas, que suelen tener dos funciones: curar y proteger. La confesión consigue esos efectos: perdona los pecados y otorga gracias para vencer más fácilmente las futuras tentaciones.

9. ¿Qué aspectos abarca el sacramento de la Eucaristía? Este sacramento abarca tres grandes aspectos:
- En la Eucaristía está realmente Jesucristo, con todas las consecuencias de adoración, respeto, deseo de acompañarle en los Sagrarios, cuidados materiales, etc.
- En la Misa se repite el sacrificio de la Cruz, y es lo más grande que los hombres podemos ofrecer a Dios.
- En la Comunión se recibe al mismo Jesucristo, y así viene a ser alimento que restaura y repara las fuerzas del alma, a la vez que nos une y transforma en Cristo. En la comida terrena el alimento pasa a ser cuerpo humano; aquí en cambio, es el hombre quien se va divinizando.

10. ¿Qué se requiere para poder comulgar? Para recibir la Comunión se necesitan tres condiciones:
- La fe: estar bautizado y saber a Quien se recibe bajo la apariencia de pan.
- Estar en gracia de Dios, es decir, haberse confesado de todos los pecados graves que se hayan cometido. Esto es muy importante pues no se debe recibir a Dios mal dispuesto.
- Debe haber pasado una hora sin tomar alimentos.

11. ¿Qué es la unción de enfermos? El sacramento de la unción de enfermos ayuda a quienes están en peligro de muerte por enfermedad o vejez. Los fortalece para los instantes en que se decide la vida eterna. Es un sacramento importante y conviene administrarlo sin esperar a última hora.

12. ¿Quiénes son los sacerdotes? Son cristianos que han recibido de un Obispo el sacramento del Orden sacerdotal, y por tanto pueden celebrar la santa misa, administrar los demás sacramentos y predicar el evangelio con autoridad.

13. ¿El matrimonio es un sacramento? Se llama matrimonio a la unión estable de un hombre y una mujer formando una familia. Los novios al casarse se comprometen a quererse para siempre y a recibir y educar los hijos que Dios les envíe. El Señor ha querido otorgar gracias especiales a quienes se casan para que cumplan bien esta misión, y para ellos instituyó el sacramento del Matrimonio.

LOS MANDAMIENTOS

1. ¿Sabemos cómo comportarnos? Podemos conocer cómo comportarnos pues disponemos de dos fuentes de información:
- Analizando nuestra propia naturaleza es posible descubrir lo que nos conviene.
- El Creador mismo nos ha manifestado lo que debemos hacer y evitar. El resumen se contiene en los diez mandamientos dados por Dios a Moisés

2. ¿Los mandamientos son una carga pesada que Dios impone? No, no. Los mandamientos son una ayuda divina que ilumina el sendero. El Creador sabe lo que nos conviene y, como desea que seamos felices, nos avisa del comportamiento adecuado. Los actos de robar, matar, mentir perjudican al hombre y ofenden al Señor aunque Él no lo hubiera dicho.

3. ¿Cuáles son los tres primeros mandamientos? Los tres primeros mandamientos resumen las obligaciones del hombre respecto a Dios. Son éstos:
- «Amarás a Dios sobre todas las cosas».- Incluye el deber de proteger la fe cuidando la formación cristiana. También recuerda la obligación de no conformarse en el amor a Dios.
- «No tomarás el nombre de Dios en vano».- Recuerda la obligación de venerar el nombre de Dios pronunciándolo con respeto.
- «Santificarás las fiestas».- Incluye el deber de dar culto a Dios asistiendo a Misa los domingos. Un tema importante por ser obligación respecto a Dios, y por las gracias divinas que recibimos en cada Misa.

4. ¿Cuál es el cuarto mandamiento? Después de las obligaciones con Dios, el Señor nos recuerda los deberes hacia los padres y autoridades: «Honrarás a tu padre y a tu madre». Aquí se incluyen los deberes de los padres hacia los hijos, y por esto el divorcio es un pecado contra el cuarto y sexto mandamientos.

5. ¿El quinto mandamiento? A continuación comienzan los deberes hacia el prójimo en general, comenzando por respetar la vida: «No matarás». Se prohíbe aquí el aborto, la eutanasia, y en general maltratar al prójimo o a uno mismo. Por ejemplo, emborracharse o drogarse son faltas respecto a uno mismo.

6. ¿El sexto mandamiento?: «No cometerás actos impuros». Después de conservar la vida, el Señor se interesa por la capacidad de dar la vida, y recuerda la dignidad del sexo que da al hombre la posibilidad de colaborar con Dios en el nacimiento de nuevos seres humanos. Este mandamiento en torno a la castidad manda usar el sexo bien cada marido con su mujer. Prohíbe otros usos sexuales (masturbación, pornografía, relaciones prematrimoniales, etc.). Defiende la dignidad del cuerpo humano y su intimidad.

7. ¿El séptimo mandamiento? Para que la vida se mantenga el hombre necesita bienes materiales. El Señor recuerda ahora el deber de respetar los bienes ajenos: «No robarás». Incluye la obligación de devolver lo robado.

8. ¿El octavo? El hombre mejora más fácilmente con ayuda de otras personas. Esto exige que haya confianza y lealtad: «No dirás falso testimonio, ni mentirás». Incluye respetar la fama del prójimo.

9. Los mandamientos interiores.- El hombre antes de actuar lo decide en su interior. Los mandamientos afectan a los actos exteriores y a las decisiones interiores, de modo que no se debe desear lo que no es correcto realizar. Por ejemplo, es malo matar y también odiar. Como las faltas interiores son más difíciles de reconocer, el Señor quiso recordar algunas, añadiendo dos mandamientos:
- «No consentirás pensamientos ni deseos impuros». (En relación con el sexto mandamiento).
- «No desearás los bienes ajenos». (Alude al séptimo mandamiento).

10. ¿Cómo resumirlos diez mandamientos? Se trata de obrar bien respecto a Dios y a los hombres. Pero desear el bien es amar; y el resumen queda así: «Amarás a Dios sobre todas las cosas, y al prójimo como a ti mismo». Ahí también se dice que uno debe amarse a sí mismo, aunque no sobre todas las cosas.

11. ¿Qué son los pecados? Una persona que se oponga a uno de estos mandamientos se causa un daño a sí misma y tal vez al prójimo. Esto es una ofensa a Dios que nos ama a nosotros y a los demás. Las ofensas al Señor se llaman pecados y son desobediencias voluntarias a la ley de Dios. Según su gravedad pueden ser mortales o veniales.

12. ¿Ejemplos de pecados mortales? Hay varios pecados graves o mortales. Por ejemplo, insultar conscientemente a Dios, faltar a Misa un domingo, emborracharse o drogarse, realizar actos impuros, etc. Sólo son unos pocos ejemplos.

13. ¿Cuándo un pecado es mortal? Se requieren tres condiciones: materia grave, plena advertencia y perfecto consentimiento. Es decir, elegir a sabiendas algo gravemente opuesto a la ley de Dios. No se precisa intentar ofender a Dios, basta con actuar mal voluntariamente en algo grave.

14. ; La meta cristiana es evitar los pecados? No, no. Es algo mucho más atractivo. La meta es identificarse con Cristo, parecerse más a Él, ser hijos de Dios más plenamente, crecer en amor a Dios, en santidad. Es necesario evitar los pecados, pero esto no es el fin. Lo que deseamos es agradar y servir mejor al Señor. Por esto, el mandamiento principal es el primero.

LA ORACIÓN

1. ¿Qué es la oración? Orar es elevar el pensamiento hacia Dios. para alabarle y darle gracias, para suplicarle perdón y pedirle cosas, para contarle preocupaciones y alegrías. Conversar. También es oración elevar el pensamiento hacia la Santísima Virgen, los ángeles y los santos.

2. ¿Modos de hacer oración? Hay muchas maneras de orar pues cada persona tiene su propio modo de hablar. De todos modos, los tipos de oración suelen agruparse en dos:
- Oración vocal, donde se habla con Dios utilizando las palabras que han empleado los santos, por ejemplo, el padrenuestro y el avemaría.
- Oración mental, donde uno se dirige al Señor usando las propias palabras.

3. ¿Hay otros modos de oración? También se puede ofrecer a Dios el trabajo y demás ocupaciones (podría llamarse oración manual pues se eleva al Señor el trabajo que las manos realizan). Igualmente, se puede presentar a Dios los sacrificios y esfuerzos de cada día, y esto puede llamarse oración de los sentidos porque se eleva al Señor el dolor de los sentidos. Ambos casos son oración mental revalorizada con obras.

4. ¿Consejos para una oración mejor? Para orar mejor conviene dirigirse a Dios con humildad y confianza, con fe, perseverancia y docilidad. En definitiva, sabiendo con quien hablamos. También es necesario el esfuerzo de recoger el pensamiento de posibles distracciones, y para esto puede ayudar un libro espiritual.

5. ¿Conviene prever un tiempo fijo de oración? Conviene dirigirse a Dios en cualquier momento pero también es necesario prever un tiempo diario para la oración como suele hacerse con los asuntos importantes.

6. ¿Es importante la oración? Dirigirse a Dios es un honor propio de los ángeles y los santos del cielo. En la tierra además es una necesidad, un deber y una inclinación:
- Una necesidad, pues los hombres precisamos del perdón y de la ayuda divina que solicitamos en la oración.
- Una obligación, porque las criaturas debemos alabar y dar gracias al Creador y esto se hace dirigiéndose a Él en oración.
- Una inclinación, pues nuestro corazón ansía acercarse más y más a Dios.

7. ¿Cuánta oración debe hacer un cristiano? Varía mucho de unas personas a otras. Por ejemplo, un cristiano que comienza su vida espiritual puede empezar con oraciones breves o jaculatorias y poco más. Pero un cristiano que ama a Dios no se conforma con poco y dedica al menos media hora diaria a la oración. Por ejemplo, muchas familias cristianas rezan el Rosario, meditan los evangelios, rezan por la noche, etc.

8. ¿Habla Dios en la oración? Sí; pero su voz no se escucha con los oídos sino que se nota en los buenos deseos del corazón.

Ignacio Juez
Para ampliar estos temas: www.ideasrapidas.org

Devocionari

DEVOCIONARI


ÍNDEX
1. oracions del cristià
ORACIONS MARIANES
2. Santa Missa
Acció de gràcies de la Missa
3. Oracions en llatí
1. oracions del cristià
Parenostre
El senyal de la Creu
Glòria
Senyor meu, Jesucrist
Confessió general
Credo dels apòstols
Oferiment d'obres
Acte de Fe
Acte d'Esperança
Acte de Caritat
Al Sagrat Cor de Jesús
Consagració al Sagrat Cor
Consagració al Sagrat Cor (Torres i Bages)
Oració d'acceptació de la mort
Oració per obtenir una bona mort
Benedicció de la taula
Benedicció del viatge
Àngel de la Guarda
Àngel de Déu
Set dolors i goigs de sant Josep
A Joan Pau II
A sant Josepmaria Escrivà
A D. Álvaro del Portillo
Manaments de la Llei de Déu
Manaments de la santa Mare Església
Sagraments
Pecats capitals
Dons de l'Esperit Sant
Virtuts Teologals
Virtuts Cardinals
ORACIONS MARIANES
Avemaria
Oh Verge i Mare de Déu
Recordeu-vos
Salve
Sia vostra gran pueresa
Àngelus
Regina Coeli
Mes de Maria
Infinites Gràcies
Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat (Torres i Bages)
Sant Rosari

1. ORACIONS DEL CRISTIÀ

Parenostre

Pare nostre, que esteu en el cel; sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació. Ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

El senyal de la Creu

Pel senyal + de la Santa Creu, dels nostres + enemics deslliureu-nos, Senyor + Déu nostre. En el nom U del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.
Glòria

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, pels segles dels segles. Amén.

Acte de contrició

Senyor meu Jesucrist, Déu i home vertader, Creador, Pare i Redemptor meu; per ser vós qui sou bondat infinita, i perquè us estimo sobre totes les coses, em pesa de tot cor, d'haver-vos ofès; també em pesa perquè podeu castigar-me amb les penes eternes de l'nfern. Ajudat de la vostra divina gràcia, proposo no tornar mai més a pecar, confessar-me, esmenar-me i complir la penitència que em serà donada. Amén.

Confessió general

Jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres, germans, que he pecat per culpa meva, de pensament, paraula, obra i omissió. Per això, demano a la Verge Maria, Mare de Déu, als àngels i als sants, i a vosaltres germans, que pregueu per mi a Déu, nostre Senyor.

Credo dels Apòstols

Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d'entre els morts; se'n pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l'Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable. Amén.

Oferiment d'obres

A Déu m'encomano
i a Santa Maria;
la gràcia de Déu
per sempre amb mi sia.

Us adoro, Déu meu, i us estimo de tot cor; us dono gràcies d'haver-me creat, redimit, fet cristià i conservat en aquesta nit; us ofereixo totes les accions d'aquest dia: feu que siguin totes segons la vostra voluntat i per a major glòria vostra. Guardeu-me del pecat i de tot mal. La gràcia vostra sigui sempre amb mi i amb tots els meus. Amén.

Acte de Fe

Déu meu, crec fermament tot el que Vós, Veritat infal·lible, heu revelat, i la Santa Església ens proposa creure. I expressament crec en Vós, únic Déu veritable, en tres persones iguals i realment distintes: Pare, Fill i Esperit Sant, i en Jesucrist, vostre Fill, encarnat i mort per nosaltres, el qual donarà a cadascú, segons el seus mèrits, el premi o la pena eterna. Segons aquesta fe vull viure sempre. Senyor, augmenteu la meva fe.

Acte d’Esperança

Déu meu, espero de la vostra bondat, per les vostres promeses i pels mèrits de Jesucrist Salvador nostre, la vida eterna i les gràcies necessàries per a mereixer-la amb les bones obres que jo dec i vull practicar. Senyor, que jo no sigui confós eternament.

Acte de Caritat

Déu meu, us estimo amb tot el cor, sobre totes les coses, a Vós que sou el Bé infinit i la nostra eterna felicitat; i per amor vostre, estimo els altres com a mi mateix, i perdono les ofenses rebudes. Senyor, feu que us estimi sempre més i més.

Al Sagrat Cor de Jesús

Oh Jesús meu! per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.

Consagració al Sagrat Cor de Jesús

1.- Oh Cor amorosíssim de Jesús, per la vostra ferida preciosa, oberta per a donar pas a les flames del vostre immens amor, feu que l'incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
2.- Oh Cor sacratíssim de Jesús, per la vostra corona d'espisa que us termentà amb les cruels punxes dels notres pecats, feu que sentim un sant i verdader remordiment de nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
3.- Oh Cor dolcíssim de Jesús, per la vostra creu, plantada com arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l'encès desig que sentíreu d'ésser crucificat, concediu-nos una resignació completa als designis de la providència. Parenostre i Avemaria.
Consagració al Sagrat Cor de Jesús (oració del Venerable Torras i Bages)

Sóc vostre, oh Bon Jesús, perquè sou el meu Creador, perquè de tota la eternitat m'heu portat dins vostra intel·ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m'heu rescatat del poder del dimoni i m'heu comprat pel preu de vostra preciosíssima Sang; sóc vostre com el fill és del pare, com la sarment és del cep, com el fruit és de l'arbre, ja que de la vostra Creu som fruit tots els cristians: i encara que mil vegades m'he rebel·lat contra vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d'estimar-me; heu llençat per mi doloreses llàgrimes en els dies de la meva prevaricació, i mogut pel vostre Cor amantíssim no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh Cor que tant m'heu estimat! Oh Cor que tantes vegades he entristit i omplert d'amargura! A vós em consagro i protesto mil vegades de no donar-vos d'aquí endavant cap motiu d'aflicció: ans al contrari, recordant-me de les ocasions passades en què us he omplert d'amargura, proposo d'aquí endavant, estimar-vos pels que no us estimen, horar-vos pels qui us desprecien, propagar la vostra glòria per a satisfer les amargures que al vostre Cor causen aquells qui, estan obligats a expandir-la, us miren amb la major indiferència. Proposo emprar tot el meu cor en estimar-vos, i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d'ara la meva ànima sigui un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per a vós, una viva imatge del vostre Cor: de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l'últim pensament que faci a l'hora de la mort sigui un acte d'amor a vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l'eternitat. Amén.

Oració d'acceptació de la mort

ORACIÓ: Oh Déu, Pare meu, Senyor de la vida i de la mort, que, amb decret immutable, com a just càstig per les nostres culpes, heu establert que tots els homes hagin de morir: mireu-me aquí prostrat davant vostre. Detesto de tot cor les meves culpes passades, per les quals he merescut mil vegades la mort, que ara accepto per expiar-les i per obeir la vostra amable Voluntat. De gust moriré, Senyor, el moment, al lloc i de la manera que vulgueu, i fins aleshores aprofitaré els dies de vida que em restin per tal de lluitar contra els meus defectes i créixer en el vostre amor, trencar els lligams que fermen el meu cor a les criatures, i preparar la meva ànima perquè es presenti davant la vostra presència; i des d'ara m'abandono sense reserves en els braços de la vostra paternal Providència.

Oració per tal d'obtenir una bona mort

Creador meu i Redemptor meu, us demano la més important de totes les vostres gràcies: la perseverança final i una mort santa. Per gran que hagi estat l'abús fet de la vida que m'heu donat, concediu-me de viure-la des d'ara i d'acabar-la en el vostre sant amor.

Que jo mori com els Sants Patriarques, deixant sense tristesa aquesta vall de llàgrimes, per tal d'anar a gaudir del repòs etern a la meva vertadera pàtria.

Que jo mori com el gloriós Sant Josep, acompanyat de Jesús i de Maria, pronunciant aquests dolcíssims noms, que espero beneir per tota l'eternitat.

Que jo mori com la Verge Immaculada, amb la caritat més pura i amb el desig d'unir-me amb l'únic objecte dels meus amors.

Que jo mori com Jesús a la Creu, plenament identificat amb la voluntat del Pare, fet holocaust per amor.

Jesús, mort per mi, concediu-me la gràcia de morir en un acte de perfecta caritat vers Vós.

Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per mi ara i en l'hora de la meva mort.

Sant Josep, el meu pare i senyor, aconseguiu-me que mori amb la mort dels justos.

Oració per al moment de la mort

Senyor, Déu meu; ja des d'ara accepto de bon grat, com a cosa que ve de Vós, qualsevol mena de mort que vulgueu enviar-me, amb totes les angúnies, penes i dolors.

V./ Jesús, Josep i Maria
R./ Us dono el cor i l'ànima mia.

V./ Jesús, Josep i Maria
R./ Assistiu-me en l'última agonia.

V./ Jesús, Josep i Maria
R./ Descansi en pau, amb Vos, l'ànima mia.

Benedicció de la taula

Deu i Pare omnipotent,
amb sa divina paraula
beneeixi aquesta taula
i a tots nosaltres. Amén.

Acció de gràcies

Deu i Pare omnipotent,
que ens heu alimentat,
sigeu per sempre alabat
per tots nosaltres. Amén.

Benedicció del viatge

Que per la intecessió de Santa Maria tinguem un bon viatge, Déu estigui en el nostre camí i els seus àngels ens acompanyin. En el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant.
Amén.

Sant Rafael.
Pregueu per nosaltres.

Àngel de la Guarda

Àngel de la Guarda dolça companyia, no em desempareu de nit ni de dia. No em deixeu sol perquè em perdria.

Àngel de Déu

Àngel de Déu, vos que sou custodi meu: a mi que estic a vós encomanat per la celestial pietat, il·lumineu-me, guardeu-me, regiu-me i gonverneu-me. Amén.

Set dolors i goigs de Sant Josep

1er. diumenge: Decideix abandonar secretament Maria, la seva esposa, per no difamar-la. (Mt. 1, 18-25). Un àngel li revela el misteri de l’Encarnació. Propòsit: confiança il·limitada en el Senyor.
2n. diumenge: Veu néixer Jesús Infant en tanta pobresa. (Lc. 2, 1-20). Escolta el cant dels cors angèlics i té l’alegria d’aguantar i acaronar Déu als seus braços. Propòsit: estimar la santíssima Humanitat de Crist.
3r. diumenge: La preciosa Sang vessada en la circumcisió (Lc. 2, 21). El nom de Jesús, que li havia donat l’àngel, l’encoratja. Propòsit: Invocar sovint el nom de Jesús.
4t. diumenge: La profecia de Simeó sobre els futurs dolors de Jesús i Maria (Lc. 2, 22-39). Percebre que aquests dolors serviiren per la salvació de les ànimes. Propòsit: ajudar Crist a redimir el món amb la nostra oració sacrificada.
5è. diumenge: La fugida precipitada d’Egipte (Mt. 2, 13-18). Tenir present sempre amb ell allí el mateix Déu i la seva Mare Santíssima. Propòsit: acceptació voluntària del voler de Déu.
6è. diumenge: El temor d’Arquelau en tornar d’Egipte (Mt. 2, 19-23). Poder viure en pau amb Jesús i Maria a Natzaret. Propòsit: santificar-nos amb el treball ordinari de cada dia.
7è. diumenge Perd el Nen per tres dies (Lc. 2, 40-52). El troba en el Temple entre els doctors de la Llei. Propòsit: Buscar Jesús en la confessió, quan l’hem perdut pel pecat.

Antífona

Jesús tenia uns trenta anys i era tingut per fill de Josep.
Pregueu per nosaltres, Sant Josep.
Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.
Preguem. Oh Déu, la vostra providència admirable va escollir Sant Josep com espòs de la santíssima Mare del vostre Fill. Feu que des del cel intercedeixi per nosaltrs aquell que ara venerem com a protector a la terra. Per Nostre Senyor Jesucrist. Amén.

A Joan Pau II

Oh Trinitat Santa, Us donem gràcies per haver concedit a l'Església el Papa Joan Pau II i perquè en ell heu reflectit la tendresa de la vostra paternitat, la glòria de la creu de Crist i l'esplendor de l'Esperit d'amor. Ell, confiant totalment en la vostra infinita misericòrdia i en la intercessió maternal de Maria, ens ha mostrat una imatge viva de Jesús Bon Pastor, indicant-nos la santedat, alt grau de la vida cristiana ordinària, com a camí per assolir la comunió amb Vós.
Concediu-nos, per la seva intercesió, i si és la Vostra voluntat el favor que implorem, amb l'esperança que sigui inclós aviat en el nombre dels vostres sants. Amén.

Oració a sant Josepmaria Escrivà

Oh Déu, que per mediació de la Verge Santíssima otorgàreu a Sant Josepmaria, sacerdot, gràcies innombrables, escollint-lo com a instrument fidelíssim per fundar l’Opus Dei, camí de santificació en el treball professional i en l’acompliment dels deures ordinaris del cristià: feu que jo sàpiga també convertir tots els moments i les circumstàncies de la meva vida en ocasió d’estimar-vos, i de servir amb alegria i amb senzillesa l’Església, el Sant Pare i les ànimes, il·luminant els camins de la terra amb la lluminària de la fe i de l’amor.
Concediu-me per la intercessió de Sant Josepmaria el favor que us demano... (demani’s). Així sia.
Parenostre, Avemaria i Glòria.

Oració a D. Alvaro del Portillo

Déu Pare misericordiós, que concedíreu al vostre servent Álvaro, Bisbe, la gràcia de ser un Pastor exemplar en el servei a l’Església i fill i successor fidelíssim de sant Josepmaria, Fundador de l'Opus Dei: feu que jo sàpiga també respondre amb fidelitat a les exigències de la vocació cristiana, transformant tots els moments i les circumstàncies de la meva vida en ocasió d'estimar-vos, i de servir el Regne de Crist; digneu-vos glorificar el vostre servent Álvaro i concediu-me per la seva intercessió el favor que us demano... (demani's). Amén.
Pare nostre, Ave Maria, Glòria.

Manaments de la Llei de Déu

Els manaments de la Llei de Déu són deu:
1r: Amaràs a Déu sobre totes les coses.
2n: No prendràs el nom de Déu en va.
3r: Santificaràs les festes.
4t: Honraràs para i mare.
5è: No mataràs.
6è: No faràs accions impures.
7è: No robaràs.
8è: No diràs falsos testimonis ni mentiràs.
9è: No desitjaràs els béns del teu pròxim.
10è: No consentiràs pensaments ni desigs impurs.
Aquests deu Manaments s'inclouen en dos, això és: estimar Déu sobre totes les coses, i el pròxim com a tu mateix per amor de Déu.

Manaments de santa Mare Església

1r: Oir missa entera tots els diumenges i festes de precepte.
2n: Confessar els pecats mortals, almenys una vegada a l'any, en perill de mort, i si cal combregar.
3r: Combregar per Pasqua de Resurrecció.
4t: Dejunar i abstenir-se de menjar carn quan ho mana la santa Mare Església.
5è: Ajudar l'Església en les seves necessitats.

Sagraments
Baptisme
Confirmació
Penitència
Eucaristia
Unció dels malalts
Ordre Sacerdotal
Matrimoni

Pecats capitals

1r: Supèrbia
2n: Avarícia
3r: Luxúria
4t: Ira
5è: Gola
6è: Enveja
7è: Peresa

Dons de l'Esperit Sant

Saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.

Virtuts teologals

Fe, esperança i caritat.

Virtuts cardinals

Prudència, justícia, fortalesa i temperança.

ORACIONS MARIANES

Avemaria

Déu vos salve, Maria; plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

Oh Verge i Mare de Déu

Oh Verge i Mare de Déu, jo m’ofereixo per fill vostre i a honra i glòria de la vostra puresa us ofereixo els meus ulls, les meves orelles, la meva llengua, les meves mans; en una paraula, tot el meu cos i la meva ànima, i us demano que m’obtingueu la gràcia de no fer mai més ni un sol pecat. Amén.

Recordeu-vos

Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit a dir que ningú dels qui han acudit a la vostra protecció, han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili, hagi estat abandonat de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també recorro, oh Mare, Verge de les verges, i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a presentar-me davant la vostra presència sobirana. No menyspreeu, oh Mare de Déu, les meves súpliques, ans bé escolteu-les propícia i digneu-vos acollir-les benignament. Amén.

Salve

Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve. A Vós cridem els desterrats fills d’Eva. A Vós sospirem, gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes. Ara, doncs, advocada nostra, gireu envers nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos. I després d’aquest exili, mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre sant ventre. O clementíssima, o piadosa, o dolça sempre Verge Maria. Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu, perquè siguem dignes de les promeses de nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Sia vostra gran puresa

Sia vostra gran puresa, lloada eternament, puix que Déu omnipotent es complau en tal bellesa. A Vós, celestial princesa, sagrada Verge Maria, us ofereixo en aquest dia l’ànima, la vida i el cor: mireu-me amb els ulls plens d’amor, no em deixeu, no, Mare meva.

L'Àngelus

L’Àngel del Senyor anuncià a Maria.
I va concebre per obra de l’Esperit Sant.
Déu vos salve, Maria…
Heus ací l’esclava del Senyor.
Faci’s en mi segons la vostra paraula.
Déu vos salve, Maria…
I el Fill de Déu es va fer home.
I habità entre nosaltres.
Déu vos salve, Maria…
Pregueu per nosaltres Santa Mare de Déu.
Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.

PREGUEM: Infoneu Senyor la vostra gràcia en els nostres cors I feu que els qui per l’anunci de l’Àngel hem conegut l’Encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts per la seva Passió i la seva creu a la glòria de la Resurrecció. Pel mateix Jesucrist Senyor nostre. Amén.

Regina Coeli

Reina del Cel, alegreu-vos, al·leluia!
Perquè el que meresquéreu engendrar, al·leluia!
Ressuscità tal com digué, al·leluia!
Pregueu a Déu per nosaltres, al·leluia!
Gaudiu i alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia!
Perquè veritablement ressuscità el Senyor, al·leluia!

Preguem: Oh, Déu, vos ompliu el món d’alegria amb la resurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor. Per la intercessió de la seva Mare, la Verge Maria, concediu-nos d’arribar al goig de la vida eterna. Pel mateix Jesucrist Senyor nostre. Amén.

Mes de Maria

Advocacions:
1.- Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida recordeu-vos de mi, infeliç pecador. Avemaria.
2.- Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per a plorar amargament els meus pecats. Avemaria.
3.- Reina de cels i terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Avemaria.
4.- Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Avemaria.
5.- Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del cel. Avemaria. Gloria.

Infinites gràcies

Infinites gràcies us donem, sobirana Princesa, dels favors que tots el dies rebem de la vostre generosa mà; vulgueu, Senyora, tenir-nos ara i sempre sota la vostra protecció i ampar, i per a més obligar-vos us saludem amb una Salve.

Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat escrita per Josep Torres i Bages

I. Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de la salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la Vida. (Avemaria i Glòria)
II. Mare Castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús fill de Déu, obteniu-nos l'honestedat dels costums públics. (Avemaria i Glòria)
III. Profetessa admirable, que beneïreu i lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu que sigui desterrat d'aquest poble vostre l'esperit de maledicció i blasfèmia. (Avemaria i Glòria)
IV. Rosa de caritat, foc que sense cosumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans. (Avemaria i Glòria)
V. Santa Engendredora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu. (Avemaria i Glòria)
VI. Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada. (Avemaria i Gloria)
VII. Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua. (Avemaria i Gloria).
Oració final.
O Déu, vós que concediu tots els béns, i que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per l'excelsa Mare del vostre Fill únic. Feu que, ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la muntanya, que és Crist. Pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.

Sant Rosari

Pel senyal de la santa Creu…
Senyor meu Jesucrist...
Glòria al Pare…
MISTERIS DE GOIG (dilluns i dissabtes)
1r. L’Encarnació del Fill de Déu.
2n. La Visitació de Maria Santíssima a la seva cosina santa Elisabet.
3r. El Naixement de Jesús a Betlem.
4t. La Purificació de Maria.
5è. El nen perdut i trobat al Temple.
MISTERIS LLUMINOSOS (dijous)
1r. Jesús és batejat al Jordá.
2n. Les noces de Canà.
3r. L’anunci del Regne de Déu.
4t. La Transfiguració.
5è. La institució de l’Eucaristia.
MISTERIS DE DOLOR (dimarts i divendres)
1r. L’Oració a l’hort de Getsemaní.
2n. Jesús és assotat, lligat a la columna.
3r. La Coronació d’espines.
4t. La pujada al Calvari amb la Creu a coll.
5è. La Crucifixió i Mort de Jesús.
MISTERIS DE GLÒRIA (dimecres i diumenges)
1r. La Resurrecció de Crist Senyor Nostre.
2n. L’Ascensió de Jesús al Cel.
3r. La Vinguda de l’Esperit Sant.
4t. L’Assumpció de Maria Santíssima.
5è. La Coronació de la Verge Santíssima.

LLETANIA A MARIA SANTÍSSIMA
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, oïu-nos.
Crist, oïu-nos.
Crist, escolteu-nos.
Crist, escolteu-nos.
Pare Celestial, Déu
Tingueu pietat de nosaltres.
Fill, Redemptor del món, Déu.
Esperit Sant, Déu.
Santa Trinitat, un sol Déu
Santa Maria
Pregueu per nosaltres.
Santa Mare de Déu
Santa Verge de les verges
Mare del Crist
Mare de l’Església
Mare de la divina gràcia
Mare puríssima
Mare castíssima
Mare virginal
Mare intacta
Mare immaculada
Mare amable
Mare admirable
Mare de bon consell
Mare del Creador
Mare del Salvador
Verge prudentíssima
Verge venerable
Verge predicable
Verge potent
Verge clement
Verge fidel
Mirall de justícia
Seu de saviesa
Causa de nostra alegria
Vas espiritual
Vas honorable
Vas insigne de devoció
Rosa mística
Torre de David
Torre de marfil
Casa daurada
Arca de l’Aliança
Porta del Cel
Estel del matí
Salut dels malalts
Refugi dels pecadors
Consoladora dels afligits
Auxili dels cristians
Reina dels Àngels
Reina dels Patriarques
Reina dels Profetes
Reina dels Apòstols
Reina dels Màrtirs
Reina dels Confessors
Reina de les Verges
Reina de tots els Sants
Reina concebuda sense pecat original
Reina al Cel assumpta
Reina del Santíssim Rosari
Reina de la família
Reina de la pau.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món
Perdoneu-nos, Senyor.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món
Escolteu-nos, Senyor.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món
Tingueu pietat de nosaltres.
Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu
Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist.

PREGUEM: Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l’esperit; i per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l’alegria de la vida futura. Per Crist, Senyor nostre. Amén.
Per les necessitats de l’Església i de l’Estat.
Pare nostre. Ave Maria. Glòria.
Per la persona i intencions del Sr. Bisbe d’aquesta diòcesi.
Pare nostre. Ave Maria. Glòria.
Per les beneïdes ànimes del Purgatori
Pare nostre. Ave Maria. Descansin en pau.
Amen.

2. SANTA MISSA

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
Amén.
Que la gràcia de Nostre Senyor Jesucrist l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Antífona d’entrada
Germans, abans de celebrar els sants misteris, reconeixem els nostres pecats.
Jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres germans, que he pecat, per culpa meva, de pensament, paraula, obra i omissió. Per això demano a la Verge Maria, Mare de Déu, als àngels i als sants, i a vosaltres, germans, que pregueu per mi a Déu, Nostre Senyor.
Que Déu omnipotent s’apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Amén.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies, per la vostra immensa glòria, Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent. Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare, vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres; vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica. Vós, que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres. Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim, Jesucrist, amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare. Amén.
Col·lecta
Litúrgia de la Paraula.
Només en dies festius
Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses, visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplandor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per Ell tota cosa fou creada.El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel. I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures. I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i de Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes. I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.
Ofertori
Us beneïm, Senyor, Déu de l’univers, per aquest pa que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la terra i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en pa de vida.
Que Déu sigui beneït per sempre.
Us beneïm, Senyor, Déu de l’univers, per aquest vi que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la vinya i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en beguda espiritual.
Que Déu sigui beneït per sempre.
Pregueu, germans, perquè aquest sacrifici meu i vostre, sigui agradable a Déu Pare omnipotent.
Que el Senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici, a lloança i glòria del seu nom, i també per al nostre bé i de tota la seva santa Església.
Oració sobre les ofrenes
El Senyor sigui amb vosaltres.
Amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho i és de justícia.
Prefaci
És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostre salvació…
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

* Pregària Eucarística I II III IV
Pregària Eucarística I
Us preguem, doncs, Pare Clementíssim, per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que accepteu i beneiu aquest dons + aquests presents, aquestes ofrenes santes. Us les oferim en primer lloc per la vostra Esglèsia Santa i catòlica, protegiu-la i governeu-la per tot el mon, juntament amb el vostre servent, el Papa N, amb el nostre Bisbe N, amb tots els altres bisbes que estan al servei de la fe catòlica i apostòlica.
Recordeu-vos, Senyor, dels vostres fidels, N i N, i de tots els qui formen aquesta assemblea, vos coneixeu la seva fe i veieu la seva pietat. Per ells i per tots els seus us oferim i ells també os ofereixen a vos, Déu Etern, viu i veritable, aquest sacrifici de lloança, perque els preserveu de tot mal, i per la redempció i la salvació que esperem.
En una mateixa comunió, venerem la memória en primer lloc de la gloriosa sempre Verge Maria, mare de Jesucrist, Déu i Senyor Nostre, la de Sant Josep, el seu espós, la dels Sants apóstols y màrtirs Pere, Pau, Andreu [ Jaume, Joan, Tomàs, Jaume, Felip, Bartomeu, Mateu, Simó i Tadeu, Linus, Clet, Climent, Sixte, Corneli, Cebrià, Llorenç, Crisògon, Joan i Pau, Cosme i Damià ] i la de tots els Sants.
Pels seus mèrits i per les seves pregàries, concediu-nos ara i sempre la gràcia de la seva protecció. Per Crist Senyor Nostre, Amèn.
Santifiqueu, oh Dèu, aquesta ofrena amb la potència de la vostra benedicció, feu-la perfecta i digna de vos perque es converteixi per a nosaltres en el Cos i la Sang de Crist, nostre Senyor i Fill estimat vostre.
Ell, el dia abans de la seva passió, prengué el pa amb les seves mans santes i venerables, i alçant els ulls al cel vers vós, Déu Pare omnipotent, donant-vos gràcies diguè la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles tot dient:
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÓ ES EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.
Igualment havent sopat, pregué aquest calze, amb les seves mans sants i venerables, i novament donan’t-vos gràcies digué la benedicció i el passà als seus deixebles tot dient:
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ES EL CALZE DE LA MEVA SANG, SANG DE LA ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÓ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Proclameu el misteri de la fe:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Per aixó, Pare, nosaltres, els vostres ministres, i tpt el poble sant fent el memorial de la sagrada passió del vostre Fill i Senyor Nostre, de la seva resurrecció entre els morts, i de la seva gloriosa ascenció al Cel, oferim a la vostra majestat, dels béns que vos mateix ens doneu, la víctima pura, santa i inmaculada, el pa de la vida eterna i el calze de la salvació.
Digneu-vos a acceptar complagut aquesta ofrena com us dignáreu a acceptar els presents d’Abel, el Just, el sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe, i l’obligacio pura que us oferí Melquisedec, el vostre gran sacerdot
Us supliquem humilment, Déu Totpoderós, que feu portar la nostra ofrena per mans del vostre àngel a l’altar del cel, a la presència de la vostra majestat, a la fi de que tots els qui, en participar d’aquest altar, rebrem el Cos i la Sang del vostre Fill siguem omplerts de la vostra gràcia i de totes les benediccions del cel. [Per Crist Senyor Nostre. Amén.]
I a nosaltres, pecadors, que confiem en la vostra gran misericordia, concediu-nos de ser admesos a la comunitat dels vostres apòstols i màrtirs, de Joan Baptista, Esteve, Maties i Bernabé [Ignasi, Alexandre, Marcel·lí i Pere, Felicitat i Perpètua, Àgata, Llúcia, Agnès, Cecília, Anastasia] i de tots els vostres sants: accepteu-nos a la seva companyia, no per consideració als nostres mèrits sino per la generositat del vostre perdó, per Crist Senyor Nostre.Pel qual vos continueu creant tots els béns, els doneu vida, els beneïu, els santifiqueu i ens els doneu.
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Parte Omnipotent, en la unitat del Esperit Sant, rebeu tot honor i tota gloria, pels segles dels segles. Amén.
Ritu de comunió
Pregària Eucarística II.
El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.
És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, que, sempre i en tot lloc, Pare sant, us donem gràcies per Jesucrist, el vostre Fill estimat. Ell és la vostra Paraula, per la qual vau crear totes les coses com a salvador i redemptor, encarnat per obra de L’Esperit Sant i nascut de la Verge Maria. Ell, per complir la vostra voluntat i guanyar per a vós un poble sant, estengué els braços a la creu: així destruïa la mort i ens feia conèixer la resurrecció. Per això, amb els àngels i amb els sants proclamem la vostra glòria, tot dient: Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Sou realment sant, Senyor, font de tota santedat. Santifiqueu, doncs, aquestes ofrenes, fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada, perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor.
Ell, en oferir-se lliurament a la passió, prengué el pa i, dient l’acció de gràcies, el partí, i el donà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÓ ES EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.
Igualment, havent sopat, prengué el calze, i, novament donant-vos gràcies, el passà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ES EL CALZE DE LA MEVA SANG, SANG DE LA ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÓ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Proclameu el misteri de la fe.
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Per això, fent el memorial de la mort i de la resurrecció del vostre Fill, us oferim, oh, Pare, el pa de la vida i el calze de la salvació, i us donem gràcies perquè ens heu fet dignes de servir-vos a la vostra presència.
Us supliquem humilment que l’Esperit Sant uneixi en un sol cos els qui participem del cos i de la Sang de Crist. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra Església, estesa per tot el món, feu-la perfecta en la caritat, juntament amb el papa Joan Pau. Amb el nostre bisbe N., i amb tots el pastors del vostre poble.
Recordeu-vos també dels nostres germans que moriren en l’esperança de la resurrecció, i de tots el difunts que descansen en el si de la vostra misericòrdia. Admeteu-los a contemplar la llum de vostra mirada.
Us preguem que tingueu pietat de tots nosaltres, i feu que, amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb el apòstols i els justos de tots els temps, que han viscut en la vostra amistat, tinguem part en la vida eterna, i puguem lloar-vos i glorificar-vos per Jesucrist, el vostre Fill. Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent en la unitat de l’Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles. Amén.
Ritu de comunió
Pregària eucarística III
Vós sou realment sant, Déu i Pare nostre i amb raó us canten lloances tot l’univers creat, perquè, pel vostre Fill Jesucrist, nostre Senyor, i amb el poder de l’Esperit Sant doneu vida a totes les coses i les santifiqueu, i no deixeu mai de reunir-vos un poble, que, de llevant fins a ponent, presenti al vostre nom una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare, que santifiqueu pel vostre Esperit aquestes ofrenes que hem presentat per a ser consagrades, perquè es converteixin en el cos + i en la sang del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor, que ens confià la celebració d’aquest sagrament.
Ell mateix, el vespre en què el van trair, prengué el pa i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I MENGEU-NE TOTS QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS ENTREGAT PER VOSALTRES.
Igualment havent sopat, prengué el calze i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el passà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I BEBEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FÉU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Proclameu el misteri de la fe.
Anunciem la vostra mort confessem la vostra resurrecció esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Per això, Pare, celebrant el memorial de la passió salvadora del vostre Fill, de la seva admirable resurrecció i de la seva ascenció al cel, mentre esperem el seu retorn, us oferim, en aquesta acció de gràcies, el sacrifici sant i vivent.
Mireu l’ofrena de la vostra Església reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat en vós; concediu-nos que, els qui rebem el Cos i la Sang del vostre Fill, plens del seu Esperit Sant, siguem en Crist un sol cos i un sol esperit.
Que ell faci de nosaltres una ofrena eterna a fi que obtinguem l’herència amb els vostres escollits, en primer lloc, amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb els apòstols i els màrtirs, amb sant N, amb sant Josepmaria i amb tots els sants, que sempre ens ajuden amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació, dugui a tot el món la pau i la salvació. Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra Església, que encara peregrina a la terra, juntament amb el vostre servent, el papa Benet, amb el nostre bisbe N, i amb els altres bisbes, els preveres, els diaques i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súpliques d’aquesta família que heu admès a la vostra presència. Per la vostra pietat, Pare clementíssim, reuniu els vostres fills dispersos pel món. Els nostres germans difunts i tots els qui han sortit d’aquest món en la vostra amistat, admeteu-los al vostre regne. Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la vostra glòria, per Crist Senyor nostre, pel qual vós concediu al món tots els béns.
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l’Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
Amén.
Ritu de comunió
Pregària Eucarística IV
El senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Deu nostre.
Cal fer-ho i és de justícia.
És realment el nostre deure que us donem gràcies, pare sant; és realment just que us glorifiquem, perquè vós sou l’únic Déu, vivent i veritable, que existiu des de sempre i existireu eternament, i habiteu en una llum inaccessible.
Vós, que sou l’únic bo i la font de la vida, heu creat totes les coses, per omplir-les de benediccions i alegrar-les amb l’esplendor de la vostra llum. Per això a la vostra presència hi ha innombrables estols d’àngels que us serveixen nit i dia, i que, en contemplar, cara a cara, la vostra glòria, no paren mai de lloar-vos. També nosaltres i tota la creació, que canta per la nostra veu, ens hi ajuntarem i us cantem, joiosos, tot dient:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna al dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Us donem gràcies, Pare sant, reconeixement que sou gran i que tot ho heu fet amb saviesa i amor. Heu creat l’home a imatge vostra i li heu confiat tot l’univers, perquè en servir-vos a vós, que sou el creador, dominés totes les coses creades.
I quan ell, desobeint-vos, perdé la vostra amistat, no l’abandonàreu, misericordiós, a ajudar-nos us poguessin trobar. Moltes vegades oferíreu als homes la vostra aliança i, enviant els profetes, els preparàveu per a la salvació que els havíeu promès.
I tant vau estimar el món, Pare sant, que, en complir-se la plenitud del temps, ens enviàreu com a salvador el vostre Fill unigènit. Ell, encarnat per obra de l’Esperit Sant i nascut de la Verge Maria, compartí la nostra condició humana, fet en tot igual com nosaltres, llevat del pecat; i anuncià als pobres la salvació, la redempció, als captius, i als afligits, l’alegria.
I encara, per complir els vostres designis, ell mateix es va oferir a la mort; i, ressuscitant, la destruí i renovà la vida. I perquè no visquéssim més per a nosaltres mateixos, sinó per a ell, que per nosaltres havia mort i ressuscitat, envià des de vós, Pare, als creients, com a primer do, l’Esperit Sant.
I l’Esperit acaba l’obra de Crist en el món, duent a terme la santificació de totes les coses. Per això, oh Pare, us preguem que el mateix Esperit Sant santifiqui aquestes ofrenes, perquè es converteixin en el Cos i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor, i així puguem celebrar aquest gran misteri que ell mateix ens deixà en signe d’aliança eterna.
Ell, en efecte, arribada l’hora que vós, Pare sant, havíeu de glorificar-lo, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins al l’extrem; i, mentre sopaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I MENGEU-NE TOTS QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS ENTREGAT PER VOSALTRES.
Igualment prengué el calze, ple del fruit de la vinya, donà gràcies, i el passà als seus deixebles, tot dient:
PRENEU I BEBEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FÉU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Proclameu el misteri de la fe.
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Per això nosaltres, Pare, celebrant ara el memorial de la nostra redempció, recordem la mort de Crist i la seva estada entre els morts, proclamem la seva resurrecció i la seva ascensió a la vostra dreta, i, esperant el seu retorn gloriós, us oferim el seu Cos i la seva Sang, com a sacrifici digne de vós, l’únic que salva el món.
Mireu l’ofrena que vós mateix heu preparat per a la vostra Església; i ja que ens doneu un sol pa i un sol calze, concediu als qui en participaran que, reunits en un sol cos per l’Esperit Sant, siguin en Crist una víctima viva a lloança de la vostra glòria.
I ara, Senyor, recordeu-vos de tots aquells pels quals us oferim aquest sacrifici: en primer lloc, del vostre servent, el papa N., del nostre bisbe N., dels bisbes de tot el món, i també dels preveres, dels diaques, dels presents que us fan aquesta ofrena, de tot el vostre poble i de tot els qui us cerquen amb sinceritat de cor.
Recordeu-vos també dels qui han mort en la pau de Crist, i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut. I atots nosaltres, els vostres fills, concediu-nos, pare clementíssim, que amb la Verge Maria, mare del Déu, amb els apòstols i amb els sants, aconseguim l’herència del cel en el vostre Regne, on, juntament amb tota la creació, lliure ja del pecat i de la mort, us glorificarem per Crist Senyor nostre, pel qual vós concediu al món tots el béns.
Per ell, amb ell i en ell, vós Déu Pare omnipotent, en la unitat de l’Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles del segles. Amén.
Ritu de la comunio
Fidels a un manament del Salvador, i seguint el seu diví mestratge, gosem dir:
Pare nostre, que esteu en el cel: sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; facis la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia doneu--nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals; feu que hi hagi pau als nostres dies, i per la vostra misericòrdia, guardeu-nos de pecat i de qualsevol pertorbació: mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
Perquè són vostres, per sempre, el regne, el poder i la glòria.
Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l’Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.
Amén.
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Doneu-vos la pau!
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, doneu-nos la pau.
Mireu l’Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula.
Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva; diqueu-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima.
Antífona de comunió
Postcomunió
El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.
Amén.
Germans, aneu-vos-en pau.
Donem gràcies a Déu.
Acció de gràcies

Adoro Te devote

Invocacions al Santíssim Redemptor
A Jesús crucificat
A Sant Miquel Arcàngel
Oració del Papa Climent XI
Oració de St. Francesc d'Assís
Oració de St. Tomàs More
Actes de Fe, Esperança i Caritat
Trium Puerorum

Adoro Te devote
Us adoro amb devoció, Déu ocult,
veritablement present sota aquestes aparences.
A Vós se sotmet totalment el meu cor,
perquè contemplant-vos, tot ell es rendeix.
La vista, el tacte i el gust en Vós es confonen,
però l'oïda sola és suficient per creure fermament.
Crec tot el que ha dit el Fill de Déu:
Res no és més veritat que aquesta paraula de veritat.
En la creu s'amagava només la deïtat,
aquí, però, s'amaga també la humanitat.
Crec i confesso totes dues coses
i demano el que el lladre demanà penitent.
No veig les ferides, com Tomàs,
però confesso que sou el meu Déu.
Féu que cregui sempre més en Vós,
que esperi en Vós i us estimi.
O memorial de la mort del Senyor!
Pa viu, que dóna la vida als homes,
concediu a la meva ànima que visqui de Vós,
i que sempre assaboreixi la vostra dolçor.
Pietós pelicà, Senyor Jesús,
renteu-me, a mi immund,
amb la vostra sang,
de la qual una sola gota
pot alliberar el món de tots els delictes.
Jesús, a qui veig ara amagat,
us demano que es faci el que tant desitjo,
que mirant el vostre rostre ja no ocult
sigui jo feliç veient la vostra glòria. Amén.

Invocacions al Santíssim Redemptor

Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, purifiqueu-me. Passió de Crist, conforteu-me.
Oh bon Jesús, escolteu-me.
Dins les vostres nafres, guardeu-me.
No permeteu que m'aparti mai de Vós.
De l'enemic maligne, defenseu-me.
A l'hora de la mort, crideu-me.
I feu-me venir a Vós, a fi que amb els vostres sants us lloï.
Pels segles dels segles. Així sia.

A Jesús crucificat

Mireu-me, oh amat i bon Jesús!, postrat a la vostra presència: us demano amb el més gran fervor que imprimiu en el meu cor sentiments de fe, esperança i caritat, dolor dels meus pecats i ferm propòsit de no ofendre-us mai més: mentre que jo amb gran amor i compassió vaig considerant les vostres cinc nafres, començant per allò que digué de Vós, oh Déu meu, el sant profeta David: "Han traspassat les meves mans i els meus peus, i es poden comptar tots els meus ossos".

Oració a Sant Miquel

Arcàngel Sant Miquel, defenseu-nos en la lluita, sigueu el nostre ajut contra la dolenteria i els paranys del dimoni. Supliquem que Déu el mantingui sota el seu imperi i vós, Príncep de la milícia celestial, llanceu a l'infern, amb el poder diví, Satanàs i els altres esperits malvats, que corren pel món buscant la pèrdua de les ànimes. Amén.

Oració del Papa Climent XI

Crec, Senyor, fes que cregui amb més fermesa; espero, fes que esperi amb més confiança; em penedeixo, fes que tingui més gran dolor. T'adoro com a primer principi; et desitjo com a fi últim; et lloo com a etern benefactor; t'invoco com a defensor propici. Dirigeix-me amb la teva saviesa, lIiga'm amb la teva justícia, dóna'm consol amb la teva clemència i protegeix-me amb el teu poder. T'ofereixo, Senyor, els meus pensaments perquè es dirigeixin a tu; les meves paraules, perquè parlin de tu; les meves accions, perquè siguin teves; les meves contrarietats, perquè les porti per tu.
Vull el que vulguis, vull perquè vols, vull com vulguis, vull fins que vulguis. Senyor, et demano que il·luminis el meu enteniment, inflamis la meva voluntat, netegis el meu cor i santifiquis la meva ànima. Que m'allunyi de les meves faltes d'amor passades, faci fora les temptacions futures, corregeixi les males inclinacions i practiqui les virtuts necessàries.
Atorga'm, Déu de bondat, amor cap a tu, odi cap a mi. apreciació pel proïsme i menyspreu a les coses mundanals. Que aprengui a obeir els superiors, ajudar els inferiors, aconsellar els amics i perdonar els enemics. Que guanyi a la sensualitat a través de la mortificació, l'avarícia per la generositat, a la ira amb la bondat i a la tebiesa amb la pietat.
Feu-me prudent en els consells, constant en els perills, pacient en les contrarietats i humil en la prosperitat.
Senyor, feu-me atent en l'oració, sobri en el menjar, constant en el treball, ferm en els propòsits. Que procuri tenir innocència interior, modèstia exterior, conversa exemplar i una vida ordenada. Feu que estigui atent a dominar la meva naturalesa, a fomentar la gràcia, servir a la teva Llei i a obtenir la salvació.
Que aprengui de tu el poc valor que té tot el que és terrenal, que gran és el diví, que breu és el temps, que llarga l'eternitat. Concedeix-me de preparar la mort, tenir el judici, evitar l'infern i aconseguir el paradís. Per Crist, senyor Nostre. Amén

Oració de Sant Francesc d’Assís.

Senyor, fes de mi un instrument per la teva pau: que on hi ha odi, jo hi posi amor; que on hi ha ofensa, jo hi posi perdó; que on hi ha error, jo hi posi veritat; que on hi ha desesperació, jo hi posi esperança; que on hi ha foscor, jo hi posi llum; que on hi ha tristesa, jo hi posi alegris. Fes, Senyor, que no busqui tant ser consolat, sinó consolar; ser comprès, sinó comprendre; ser estimat, sinó estimar. Perquè és quan donem, que rebem; quan ens oblidem de nosaltres mateixos, que ens trobem; quan perdonem, que obtenim el perdó; i és morint, que ressuscitem a la vida eterna.

Oració de Sant Tomàs More.

Confereix-me la salut del cos i, amb ella, el necessari sentit comú per conservant-la al millor possible. Confereix-me una ànima santa. Senyor, que mantingui davant els meus ulls tot el que és bo i pur, perquè quan vegi el pecat no s’espanti, sinó que conegui el camí per posat els mitjans adients per posat ordre en totes les coses. Confereix-me una ànima que no conegui la tristor, que no conegui els enuigs, ni els sospirs, ni les lamentacions. I no permetis que aquesta cosa que s’anomena “jo”, i que té la tendència a dilatar-se, em preocupi massa. Confereix-me, Senyor, sentit de l’humor. Dóna’m la gràcia de saber correspondre a una broma, per aconseguir una mica de felicitat en aquesta vida i saber regalar-la als altres. Així sia.

Acte de fe

Déu meu, crec fermament tot allò que creu i ensenya la Santa Església catòlica, apostòlica, romana, per ser Vós, Veritat infalible, qui li ho ha revelat.

Acte d'esperança

Déu meu, espero amb ferma confiança, que Vós m'heu de donar, pels mèrits de Jesucrist, la vostra gràcia en aquest món i, observant els vostres manaments, la vostra glòria en l'altre; perquè així m'ho heu promès i sou totpoderós, bo i f¡del a les vostres promeses.

Acte de caritat

Déu meu, us estimo amb tot el meu cor, amb tota la meva ànima i totes les meves forces, sobre totes les coses, per ser infinitament bo i infinitament amable i estimo el meu proïsme com a mi mateix, pel vostre amor.

martes, 15 de abril de 2008

Cinco reglas de oro para tratar a los adolescentes


En la adolescencia se suele plantear cierta dificultad de comunicación padres-hijos. La comunicación positiva es un intercambio de sentimientos. Se aportan cinco reglas sencillas, basadas en la experiencia, que pueden ayudar en la comunicación con hijos adolescentes.

Muchos padres se quejan al llegar la adolescencia de la dificultad de comunicación con sus hijos. En esa época de la vida no basta que queramos comunicarnos, es necesario que ellos también lo deseen. La comunicación positiva es un intercambio de sentimientos, hay padres que se limitan al simple interrogatorio, lo que da lugar a respuestas - si las hay - monosilábicas. El breve documento adjunto trata de cinco reglas sencillas, basadas en la experiencia cotidiana de muchas familias, que pueden ayudar en la comunicación con hijos adolescentes.
1.- Darles oportunidad de ser responsables, delegándole responsabilidades. Para eso tienen que saber que se confía en ellos y les consideramos capaces. La mejor forma de que aprendan lecciones es enseñarlas a otros, por eso es tan eficaz el que se haga responsable, por ejemplo, del cuidado de un hermano pequeño, en ausencia de sus padres o el que le explique una materia en la que necesita ayuda. También en múltiples gestiones personales que pueden hacer por sí mismo en lugar de los padres.
2.- Haga que el adolescente participe de las discusiones, alegrías y preocupaciones de la familia. Cuántas veces se oye esta queja por parte de los chavales: ¡Es que en mi casa no me cuentan nada! ¡Me entero por otras personas y me cae fatal!
A veces, por miedo a que no sufran no les comunicamos una adversidad familiar, hablamos entre nosotros y nos callamos cuando entra en la habitación: un problema económico, la enfermedad de un pariente cercano, etc. Ante esta postura, el adolescente puede imaginarse que algo terrible está pasando, incluso exagerar en su cabeza dada a la fantasía las circunstancias, y lo que es peor, creer que son demasiado insignificantes como para que sus padres les tengan confianza. Se les debe informar para que se involucren, colaborando - si pueden hacer algo - o rezando para que el problema se solucione. Estas muestras de confianza nunca caen en saco roto, pues al comunicárselas los consideramos personas dignas de nuestra confianza, y ellos se considerarán adultos y dignos de la confianza de sus padres.
3.- De aquí se podría deducir otra regla Comuniquemos a nuestros hijos cómo nos sentimos. Escuchar a los hijos sus opiniones, sentimientos, alegrías y dificultades constituye sólo un aspecto de la comunicación. También tenemos el derecho y la libertad para expresarles nuestros propios sentimientos y ser oídos: alegrías, cansancio, una buena o mala jornada laboral, etc. Esta dualidad en la comunicación es imprescindible para lograr la confianza del adolescente porque constituye el verdadero diálogo. No vamos a perder nuestro prestigio como padres cuando nuestros hijos aprendan a vernos como personas que se cansan y tienen buenos o malos momentos; es más es con esa persona con las que querrán comunicarse no con el padre o la madre ideal o perfectos porque sencillamente no existe. La obediencia está muy relacionada con el cariño y el cariño se fomenta con el conocimiento real de una persona. Un adolescente que quiere a sus padres puede desobedecerles, pero se sentirá muy mal al hacerlo, el cariño a sus padres hará que él mismo se proponga rectificar.
4.- Otra regla importante es No dejar de exigirles en el plano moral y social.Ante una mentira manifiesta, el hurto - coger dinero sin permiso - la incorrección ante otras personas de sus modales o faltas de respeto a algún miembro familiar - incluido el propio servicio - no deben ser nunca pasadas por alto.No basta pedir perdón, a veces creen solucionado el problema, sino compensar con un detalle su falta.En este tipo de conducta ser inflexibles, porque el adolescente necesita de esta exigencia, si ante una conducta de este tipo la pasamos por alto la traducirá como indiferencia o que no nos importa.
5.- La formación de un frente unido. En todas las edades, pero aún más en la adolescencia, es importante el hecho de que los hijos vean que padre y madre van en la misma línea de exigencia. Es importante la formación de un frente unido para la batalla, sobre todo en las cuestiones que consideréis importante que obedezcan, y eso os toca a vosotros decidirlo a lo mejor con papel y lápiz.Estas normas de obligado cumplimiento hay que delimitarlas bien para no quemarse ni gastar cartuchos en balde.
Para un adolescente unos pantalones vaqueros gastados y un jersey puede ser su vestidura más usual y querida, conforme al grupo con el que se relaciona, otro tanto sucede con el pelo. Una actitud impositiva o sancionadora en estos casos puede ser contraproducente. Lo que no equivale a aceptar tales cosas. Se debe exigir limpieza, eso sí creo que es importante. Las normas en las que tenemos que exigir obediencia debe ir, en mi opinión, hacia temas más transcendentales como por ej. la hora de llegada a casa, el no ir a dormir a casa de los amigos, etc., eso tenéis que decidirlo entre padre y madre y tratarlo muy claramente con el hijo.
En estas cosas si es muy necesario el frente unido que antes comentaba No nos encontremos en la situación en la que uno tenga que ser "el malo" mientras que el otro sea siempre "el bueno". Los hijos aprenden muy pronto la divisa "divide y vencerás"; También saben distinguir muy bien cual de las partes, ese día, está agotado y -al no tener ganas de pelea tiende por el camino más fácil, que es ceder a su petición- con lo cual a la opinión contraria la pone en una situación conflictiva.

lunes, 14 de abril de 2008

10 consejos de Benedicto XVI a la gente joven


Dialogar diariamente con Dios, leer la Biblia, acudir a la Misa del domingo, contar las alegrías y penas a Cristo, dar ejemplo o ser útil a los demás: son algunos de los consejos que el Papa da a los jóvenes.

1) Dialogar con Dios

“Alguno de vosotros podría tal vez identificarse con la descripción que Edith Stein hizo de su propia adolescencia, ella, que vivió después en el Carmelo de Colonia: "Había perdido consciente y deliberadamente la costumbre de rezar". Durante estos días podréis recobrar la experiencia vibrante de la oración como diálogo con Dios, del que sabemos que nos ama y al que, a la vez, queremos amar”.

2) Contarle las penas y alegrías

“Abrid vuestro corazón a Dios. Dejaos sorprender por Cristo. Dadle el "derecho a hablaros" durante estos días. Abrid las puertas de vuestra libertad a su amor misericordioso. Presentad vuestras alegrías y vuestras penas a Cristo, dejando que él ilumine con su luz vuestra mente y toque con su gracia vuestro corazón.

3) No desconfiar de Cristo

“Queridos jóvenes, la felicidad que buscáis, la felicidad que tenéis derecho de saborear, tiene un nombre, un rostro: el de Jesús de Nazaret, oculto en la Eucaristía. Sólo él da plenitud de vida a la humanidad. Decid, con María, vuestro "sí" al Dios que quiere entregarse a vosotros. Os repito hoy lo que dije al principio de mi pontificado: ‘Quien deja entrar a Cristo en la propia vida no pierde nada, nada, absolutamente nada de lo que hace la vida libre, bella y grande. ¡No! Sólo con esta amistad se abren de par en par las puertas de la vida. Sólo con esta amistad se abren realmente las grandes potencialidades de la condición humana. Sólo con esta amistad experimentamos lo que es bello y lo que nos libera’. Estad plenamente convencidos: Cristo no quita nada de lo que hay de hermoso y grande en vosotros, sino que lleva todo a la perfección para la gloria de Dios, la felicidad de los hombres y la salvación del mundo”.

4) Estar alegres: querer ser santos

“Más allá de las vocaciones de especial consagración, está la vocación propia de todo bautizado: también es esta una vocación a aquel ‘alto grado’ de la vida cristiana ordinaria que se expresa en la santidad. Cuando se encuentra a Jesús y se acoge su Evangelio, la vida cambia y uno es empujado a comunicar a los demás la propia experiencia (...). La Iglesia necesita santos. Todos estamos llamados a la santidad, y sólo los santos pueden renovar la humanidad. Os invito a que os esforcéis estos días por servir sin reservas a Cristo, cueste lo que cueste. El encuentro con Jesucristo os permitirá gustar interiormente la alegría de su presencia viva y vivificante, para testimoniarla después en vuestro entorno”.

5) Dios: tema de conversación con los amigos

“Son tantos nuestros compañeros que todavía no conocen el amor de Dios, o buscan llenarse el corazón con sucedáneos insignificantes. Por lo tanto, es urgente ser testigos del amor contemplado en Cristo. Queridos jóvenes, la Iglesia necesita auténticos testigos para la nueva evangelización: hombres y mujeres cuya vida haya sido transformada por el encuentro con Jesús; hombres y mujeres capaces de comunicar esta experiencia a los demás”.

6) El domingo, ir a Misa

No os dejéis disuadir de participar en la Eucaristía dominical y ayudad también a los demás a descubrirla. Ciertamente, para que de esa emane la alegría que necesitamos, debemos aprender a comprenderla cada vez más profundamente, debemos aprender a amarla. Comprometámonos a ello, ¡vale la pena! Descubramos la íntima riqueza de la liturgia de la Iglesia y su verdadera grandeza: no somos nosotros los que hacemos fiesta para nosotros, sino que es, en cambio, el mismo Dios viviente el que prepara una fiesta para nosotros. Con el amor a la Eucaristía redescubriréis también el sacramento de la Reconciliación, en el cual la bondad misericordiosa de Dios permite siempre iniciar de nuevo nuestra vida.

7) Demostrar que Dios no es triste

Quien ha descubierto a Cristo debe llevar a otros hacia él. Una gran alegría no se puede guardar para uno mismo. Es necesario transmitirla. En numerosas partes del mundo existe hoy un extraño olvido de Dios. Parece que todo marche igualmente sin él. Pero al mismo tiempo existe también un sentimiento de frustración, de insatisfacción de todo y de todos. Dan ganas de exclamar: ¡No es posible que la vida sea así! Verdaderamente no.

8) Conocer la fe

Ayudad a los hombres a descubrir la verdadera estrella que nos indica el camino: Jesucristo. Tratemos nosotros mismos de conocerlo cada vez mejor para poder guiar también, de modo convincente, a los demás hacia él. Por esto es tan importante el amor a la sagrada Escritura y, en consecuencia, conocer la fe de la Iglesia que nos muestra el sentido de la Escritura.

9) Ayudar: ser útil

Si pensamos y vivimos en virtud de la comunión con Cristo, entonces se nos abren los ojos. Entonces no nos adaptaremos más a seguir viviendo preocupados solamente por nosotros mismos, sino que veremos dónde y cómo somos necesarios. Viviendo y actuando así nos daremos cuenta bien pronto que es mucho más bello ser útiles y estar a disposición de los demás que preocuparse sólo de las comodidades que se nos ofrecen. Yo sé que vosotros como jóvenes aspiráis a cosas grandes, que queréis comprometeros por un mundo mejor. Demostrádselo a los hombres, demostrádselo al mundo, que espera exactamente este testimonio de los discípulos de Jesucristo y que, sobre todo mediante vuestro amor, podrá descubrir la estrella que como creyentes seguimos.

10) Leer la Biblia

El secreto para tener un "corazón que entienda" es formarse un corazón capaz de escuchar. Esto se consigue meditando sin cesar la palabra de Dios y permaneciendo enraizados en ella, mediante el esfuerzo de conocerla siempre mejor. Queridos jóvenes, os exhorto a adquirir intimidad con la Biblia, a tenerla a mano, para que sea para vosotros como una brújula que indica el camino a seguir. Leyéndola, aprenderéis a conocer a Cristo. San Jerónimo observa al respecto : "El desconocimiento de las Escrituras es desconocimiento de Cristo"

* * *En resumen...Construir la vida sobre Cristo, acogiendo con alegría la palabra y poniendo en práctica la doctrina: ¡he aquí, jóvenes del tercer milenio, cuál debe ser vuestro programa! Es urgente que surja una nueva generación de apóstoles enraizados en la palabra de Cristo, capaces de responder a los desafíos de nuestro tiempo y dispuestos a para difundir el Evangelio por todas partes. ¡Esto es lo que os pide el Señor, a esto os invita la Iglesia, esto es lo que el mundo - aun sin saberlo - espera de vosotros! Y si Jesús os llama, no tengáis miedo de responderle con generosidad, especialmente cuando os propone de seguirlo en la vida consagrada o en la vida sacerdotal. No tengáis miedo; fiaos de Él y no quedaréis decepcionados.

BENEDICTO XVI
10 consejos para ayudar a los hijos en el estudio

Hay una serie de dificultades típicas en el estudio, en las que nuestros hijos pueden caer. Ya sea porque tienen dificultades en la concentración, falta de base, etc. 1. No estudiar o jugar a como que estudio
El gran problema no es que estudien mal o no puedan, sino que, simplemente, no estudian. Hacen tareas, deberes y dibujos pero no estudian. Se meten en su cuarto y todo el mundo está convencido de que el niño está estudiando. Pero han podido pasarse la tarde entera haciendo un dibujo o una redacción sin estudiar. Así no van adquiriendo ese poso de conocimientos para cuando llegue el examen.
Consejo: a éstos, lo que más le conviene, es empezar todos los días por estudiar. Nada más sentarse, que estudien un tiempo. Si son niños menores de diez años, podría ser un cuarto de hora o veinte minutos. De diez a catorce años por lo menos tres cuartos de hora. Y a partir de quince años, por lo menos una hora a hora y media de control para que sigan este plan. Y después del estudio que hagan las tareas. Necesitan un cierto control para que sigan este plan. Si tiene toda la tarde para hacer las tareas, gasta la tarde entera . Si solo tiene una hora, se ajusta y va más aprisa. Además el estudio cansa y hay que estudiar cuando se está más descansado. 2. Estudio atropellado, de últimos días
Tiene que ver con el anterior. Este si estudia, pero sólo unos días antes del examen. Además se crea en la familia la idea de que ha estudiado mucho ya que queda la sensación tanto al chico como a los padres, de la última semana y media: se levantado pronto, se ha esforzado muchísimo, se ha acostado tarde estudiando. Así piensan, o que no hay derecho a que luego suspenda. Pero en realidad falta el poso necesario para que la memoria asimile y comprenda las lecciones.
Consejo: el trabajo y el estudio diario, con control, todos los días ha de estudiar algo. Si un día tiene mucha tarea, después del estudio la hará y lo mismo si no tiene. Si no tiene tarea solo estudiará. 3. Falta de ejercicio. Confundir “lo entiendo” con “me lo sé”
Los hay que confunden el “lo entiendo” con “me lo sé”. Leen una lección y como la entienden, ya creen que se la saben y dejan de estudiar. Sin embargo, lo que les hace falta es ejercitación, repasar y hacer los ejercicios.
Consejo: que vean la ejercitación como parte de su estudio. Hay que enseñarles que “lo sé” es igual a “lo entiendo” más “me lo estudio”. Entender es lo más difícil, pero una vez que lo entiendes hay que aprenderlo: hay que dedicar esfuerzo, repetirlo, hay que usar la memoria.
4. Dificultades de concentración, falta de control de la imaginación.
Les cuesta mucho concentrarse, les cuesta el arranque: desde que se sientan hasta que comienzan a estudiar. Están muy a medio gas y se les va fácilmente la imaginación.
Consejo: hay que empezar a estudiar a una hora fija para conseguir un buen rendimiento cerebral, así la cabeza se concentrará con más facilidad a esa hora de estudio. Por otro lado el mejor consejo para sujetar la imaginación es sacarle uso en el estudio, hay que poner la imaginación en cada tema de estudio y me imagino como es lo que estoy estudiando. Esto ayuda a que se graben mejor las lecciones.
Respecto a la televisión hay que decir que cansa la cabeza y daña la capacidad de concentración, lo mismo que los videojuegos. Es mejor un rato de lectura, un tebeo, un periódico... porque eso es como un precalentamiento.
5. Problemas de comprensión. Dificultades en la lectura. Vocabulario pobre.
Es el caso del que se ve que se esfuerza pero que no puede. Si le explicas la lección y se la cuentas aprende enseguida. Pero si tiene que aprendérsela él solo con el libro le cuesta mucho. Se siente defraudado, pues no hay resultados.
Consejo: lo que hay que hacer es ayudarle a leer bien corrigiéndole los defectos de lectura y ayudándole a hacerse un cuaderno de vocabulario. Con ese pequeño diccionario personal tendrá que hacer ejercicios con las palabras desconocidas. Si no se ataja no se mejora. Se le puede decir que estudie más, pero llega un momento en que se hunden. Si hay un problema más serio como dislexia, etc., hay que llevarle a un especialista. No vale con estudiar más. 6. Lagunas, falta de base
Son los que entienden las matemáticas, por ejemplo, pero fallan en los quebrados, que pertenecen al programa del año pasado cuando estaban enfermos.
Consejo: con estos, hay que dejar de quejarse y ponerse a rellenar las lagunas. En el colegio es muy difícil, pero para ello es muy útil un profesor particular o que el hermano mayor se dedique a explicar. Una vez conocidas las lagunas, habrá que solucionarlas en vez de quejarse continuamente. 7. Ansiedad, angustia. Bloqueo emocional, inseguridad.
Hay chavales que por un exceso de ansiedad y de miedo a suspender se angustian. Comienzan a estudiar y como salen con el gran miedo a perder, se angustian. Quizá tras un año de malas experiencias, de un fracaso, de haber suspendido muchas, ... pierden la confianza en si mismos y se sienten agobiados. Se les distingue fácilmente cuando llegan a los exámenes pues tienen trastornos intestinales, duermen mal, están tensos, les sudan las manos en medio del examen, etc. Son chavales temerosos y eso les bloquea, pues no tienen la serenidad suficiente para sacar a la luz lo que saben.
Consejo: hay que tratarles de dos maneras: primero, dándoles seguridad, valorando su esfuerzo, reforzando la confianza en que ellos son capaces, reforzando sus pequeños éxitos. Y, después, enseñarles a controlar esa ansiedad, enseñarles a relajarse, mediante algunas técnicas.
8. Timidez, inseguridad, no preguntar, no puedo.
En este caso el bloqueo llega por la timidez y la vergüenza a preguntar. Es el temor al ridículo, a quedar mal y, así el “no puedo” es la excusa que ponen para no enfrentarse a un problema que les da miedo.
Consejo: hay que ayudarles a superar ese temor al ridículo y a preguntar, puede ser, controlando, junto al profesor, cuántas veces pregunta en clase, planteándoselo al hijo como un punto de esfuerzo personal. 9. Los “empollones” memorísticos.
En estos el desarrollo intelectual no va parejo al sistema de estudio. Hasta los 12 años hay una gran facilidad para memorizar así, leyendo varias veces. Pero a partir de esa edad la memoria es la más lógica, más de relación, de sentido global. Hay chicos que pasan los cursos y siguen estudiando igual, leyendo veinte veces. Eso, además de aburrídisimo, es un tipo de memoria peligrosa. Son los chavales de “lo tengo en la punta de la lengua”, “si me dice la primera palabra sigo yo”, “¿eso era lo que estaba en la página segunda?”. Sufren mucho, dedican mucho tiempo y según pasan los cursos va a peor.
Consejo: a estos hay que enseñarles a estudiar, a cambiar el método de estudio, sabiendo que al principio le costará, pero luego será muy eficaz. 10. Los “optimistas” del “ya me lo sé, pregunta”
“Lo tengo dominado, está chupado, mamá”. A estos hay que ayudarles a tocar tierra, preguntándoles para que comprueben que efectivamente no lo saben.
Consejo: hay dos técnicas: que se autoevalúen y repasen. Que no digan “no me lo sé” antes de haber cerrado un libro y de haberse preguntado. Y, a la vez, enseñarles a repasar. Los contenidos de las lecciones se aprenden bien una vez que se repasan. En el estudio se entiende, en los repasos es donde de verdad se aprende.

Ángeles Carranza
Orientadora familiar

domingo, 13 de abril de 2008

Las diez claves del viaje del Papa a Estados Unidos de América y a la sede de la ONU
Por Jesús de las Heras Muela, director de Ecclesia


"Cristo, nuestra esperanza", lema de la visita papal del 15 al 20 de abril

1.- La visita del Pastor Supremo a una de las principales Iglesias locales de la catolicidad.- En su mensaje del 9 de abril a los católicos y habitantes de Estados Unidos de América, Benedicto XVI habla de como la fe está bien enraizada en este país. En efecto, los católicos norteamericanos constituyen uno de los principales y más numerosos contingentes humanos de toda la Iglesia, tras los católicos en Brasil, México y Filipinas y numéricamente también por encima de Italia y de España, Polonia y Francia.
Con fecha 31 de diciembre de 2006, el número de católicos ascendía a 67,530 millones de personas, de un total de 299,226 millones de habitantes. En torno a 25 millones de católicos norteamericanos son de origen hispano.
El número de obispos católicos en el primer país de la tierra es de 436, el episcopado más numeroso de la Iglesia junto a los de Brasil e Italia. Los sacerdotes diocesanos son 30.000, a los que hay añadir otros cerca de 15.000 religiosos sacerdotes. Los religiosos no sacerdotes con 5.254, las religiosas se acercan a 65.000 y los diáconos permanentes son 15.101. Hay también 416 miembros de Institutos Seculares, 536 misioneros laicos y 405.071 catequistas. El número de seminaristas mayores se aproxima a los 5.000 y el de seminaristas menores es de 1.286.

La presencia social de la Iglesia católica norteamericana es también muy notable. Cuenta con 11.159 escuelas de educación infantil y primaria; 1.277 escuelas medias y secundarias; 266 centros de educación superior y universitaria; y 3.003 centros de educación especial y de reeducación. El número de hospitales católicos es de 570 más otros 261 ambulatorios. Son 1.256 las casas de para ancianos, inválidos y menores; 1.411, los orfanatos; 1.348 los consultorios familiares y centros para la protección de la vida; y hay también otras 993 instituciones de servicios eclesiales y sociales varios.
Desde otoño pasado, el misionero oblato de María Inmaculada Francis Eugene George, cardenal arzobispo de Chicago, es el presidente de la Conferencia Episcopal USA. El secretario general y coordinador de esta visita papal es monseñor David Malloy. Estados Unidos de América cuenta con 17 cardenales, cuatro de ellos ya con más de 80 años. Es el segundo país, tras Italia, con mayor número de cardenales.
Las relaciones entre la Santa Sede y Estados Unidos de América tienen 230 años. En enero próximo se cumplirán 25 años de la formalización plena de dichas relaciones diplomáticas en su máximo rano. Un dato significativo al respecto es que la actual embajadora de Estados Unidos ante la Santa Sede es la profesora Mary Ann Glendon, antigua presidente de la Pontificia Academia de las Ciencias y representante de la Santa Sede en la IV Conferencia de la ONU sobre la mujer (Pekín, 1995). Benedicto XVI se entrevistará, como es natural, con George Bush, presidente federal del país, en el despacho oval de la Casa Blanca, en la mañana del miércoles día 16. También lo hará con el secretario general de la ONU, el surcoreano Bam Ki-mon.
Por todo ello, el primer contexto, la primera clave de esta visita papal es la propia de cualquier otro viaje del Pastor Supremo de la Iglesia a una Iglesia local, añadiéndose a ello la importancia intrínseca -ya indicada- y extrínseca -USA es el primer país del mundo y con gran influencia en el resto del planeta-.

2.- Tras las huellas de sus predecesores Pablo VI y Juan Pablo II.- Pablo VI viajó en octubre de 1965 a este país y Juan Pablo II lo recorrió en cinco ocasiones: octubre de 1979, septiembre de 1987, agosto de 1993 (Jornada Mundial de la Juventud de Denver, en el Estado de Colorado), octubre de 1995 y en enero de 1999.
Juan Pablo II estuvo tantas veces en Estados Unidos como México y en España y sólo por debajo de las siete veces que visitó Francia y las nueve en que regresó a su Polonia natal. A Brasil, el país católico más poblado, fue en cuatro ocasiones.

3.- La importancia y significación de Naciones Unidas.- En la ciudad de Nueva York, en Manhatann, se halla la sede Naciones Unidas. El próximo mes de diciembre se cumplen sesenta años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. La Santa Sede mantiene ante la ONU un observador permanente, que suele ser un alto eclesiástico y diplomático. Actualmente es el arzobispo italiano Celestino Migliore. Durante años lo fue el actual cardenal Renato Martino, presidente de los Consejos Pontificios Justicia y Paz y de Pastoral de Migraciones.
Una de las citas más esperadas de este periplo papal es precisamente su visita a la ONU, donde pronunciará un discurso en la mañana del viernes 18 de abril. La fundamentación antropológica y ética de los Derechos Humanos, la sagrada e inviolable dignidad de la persona humana en todas las etapas de la vida y la defensa y promoción de la paz, de la justicia y de la solidaridad serán ejes indiscutibles del discurso papal, transido de la experiencia y de la sabiduría del mensaje y aportación del cristianismo.

4.- "Cristo, nuestra esperanza", lema del viaje.- "Cristo, nuestra esperanza" es la frase elegida para el viaje del Papa Benedicto XVI a Estados Unidos de América, que comenzaba el pasado martes, día 15 de abril y que concluye el domingo 20. Precisamente, el día 16 -segundo día de la visita- Benedicto XVI cumple 81 años.

El lema elegido refleja la segunda encíclica del Papa, "Spe salvi". Junto al lema, también hay ya logotipo y cartel para este viaje. Han sido diseño de Donna Hobson, directora de la Publicaciones de la Universidad Católica de América. "He querido incorporar -ha declarado- los colores papales, amarillo y blanco, y mi objetivo era mostrar al Papa Benedicto como una persona acogedora, con los brazos abiertos y sonriente". El cartel, en efecto, muestra al papa -en imagen de la misma tarde de su elección pontificia-, con la cúpula de la basílica vaticana al fondo y sobre la citada leyenda o lema -en inglés, "Christ our hope", Pope Benedict XVU, Apostolic journey to the United States 2008"- una paloma sobrevolando.
A este lema y a su significado aludía el Papa varias en su ya citado mensaje del 9 de abril al pueblo norteamericano. "Jesucristo -señalaba Benedicto XVI- es la esperanza para los hombres y las mujeres de toda raza, lengua y condición social. Sí, Cristo es el rostro de Dios aparecido entre nosotros. Gracias a El nuestra vida encuentra su plenitud y juntos podemos formar una familia de personas y de pueblos que viven en fraternidad, según el designio perenne de Dios".
Más adelante subraya el Santo Padre: "El mundo, en fin, tiene más que nunca necesidad de la esperanza: esperanza de paz, de justicia, de libertad, pero no podrá realizar esta esperanza sin obedecer a la ley de Dios, que Cristo ha llevado a su cumplimiento en el mandamiento del amor fraterno".

5.- El reencuentro necesario con la ley natural.- La regla de oro del mandamiento cristiano y hasta humano del amor cristiano "se encuentra en la Biblia, pero vale para todos, también para los no creyentes. Es la ley escrita -seguimos transcribiendo del mensaje previo al viaje de Benedicto XVI- en la conciencia humana y en ella podemos todos reencontrarnos, de modo que el encuentro de las diferencias sea positivo y constructivo para la entera comunidad humana".

Benedicto XI, en suma, va a abogar en Estados Unidos y en la ONU por esta recuperación de la ley natural como espacio común, compartido y sagrado por y para todas las personas de buena voluntad. El Papa lleva tiempo ya insistiendo en esta dirección, complementaria con otra de sus constantes llamadas al diálogo entre fe y razón, que también, sin duda, estará presente en los contenidos de su viaje.

6.- Agradecer, fortalecer, revitalizar y sanar a la comunidad católica en Estados Unidos de América.- En su aludido ya varias mensaje del 9 de abril, Benedicto XVI agradece y reconoce el importante papel y servicios de los católicos norteamericanos. Si visita papal está destinada, pues, a fortalecer y revitalizar sus comunidades. Así aparece claro en el itinerario del viaje.
El primer acto público con los católicos norteamericanos se produce a las 17,45 horas del miércoles día 16 en el santuario nacional de la Inmaculada Concepción de Washington. El Papa se encontrará con los cerca de quinientos obispos del país, rezaba con ellos vísperas y pronunciaba su segundo discurso.
El jueves 17, a las 10 de la mañana, Benedicto XVI presidirá la Eucaristía en el estadio nacional del equipo local de béisbol, y por la tarde, a las 17 horas, es el encuentro con el mundo universitario católico. El primero de ellos tenía lugar en la sala de conferencias de la Universidad Católica de América, en su sede de Washington y el segundo en el Centro Cultural "Juan Pablo II". En ambas ocasiones, Benedicto XVI pronunciará un esperado discurso, muy propio de su sensibilidad y prioridades pastorales: la educación y la universidad y el diálogo interreligioso. La relación fe-razón es uno de los hilos conductores de esta visita papal.
El sábado 19 de abril aguardan al Papa otras dos importantes citas: una Eucaristía en la catedral neoyorkina de San Patricio, con sacerdotes, religiosos, religiosas y seglares, a las 9,15 horas; y a las 16,30 horas, en el seminario de San José, otro encuentro con los jóvenes y con los seminaristas.

El último día de la estancia papal en USA es el domingo 20 de abril. Están previstos tres actos: a las 9,30 horas, visita a la "zona cero", en Manhattan, en el memorial del atentado terrorista del 11-S sobre las torres gemelas. Es un momento de intensa oración a la misma hora en que se producía la tragedia el 11 de septiembre de 2001. A las 14,30 horas, Benedicto XVI celebra la Eucaristía dominical en el Yankee Stadium de Nueva York; y a las 20,30 horas, el aeropuerto internacional "John Fitzgerald Kennedy" de Nueva York acoge la ceremonia de despedida del Santo Padre, que estará en Roma, de regreso, a las 10,45 horas, del lunes 21 de abril.
Benedicto XVI viaja también a Estados Unidos de América a sanar. El cardenal Tarcisio Bertone, en declaraciones de prensa de estos días, no ha obviado la polémica por algunos secándolos sexuales vividos años atrás en esta Iglesia. Son "un hecho doloroso que ha golpeado a la Iglesia y no a ella, sino también a todas las instituciones", ha afirmado el secretario del Estado, quien asimismo ha subrayado que se trataban de una minoría pues "la grandísima mayoría de los sacerdotes, pastores y educadores católicos de los Estados Unidos han permanecido fieles y con una integridad indiscutible". Como es indiscutible la firmeza y honradez de Benedicto XVI -como ya lo fuera de Juan Pablo II- a la hora de afrontar estos problemas. Ahora, Benedicto XVI aportará, sin duda, el bálsamo preciso para purificar y sanar las heridas, erradicar sus causas y reestablecer la necesaria confianza.

7.- Al servicio de la sanación, de la solidaridad, de la reconciliación, de la justicia y de la paz.- La sombra y la huella del dolor permanece inseparable en la conciencia colectiva del pueblo norteamericano tras los atentados terroristas del 11 de septiembre de 2001 y sus cerca de tres mil personas asesinadas. La "Zona Cero" de Nueva York, en Manhatann, donde antes se alzan airosas y esplendoras las torres gemelas del World Trade Centre, es memoria viva del horror, "escenario de increíble violencia y dolor".

Allí permanecerá Benedicto XVI durante una media hora, en la mañana del domingo 20 de abril, a partir de las nueve, la misma hora de los atentados. Allí pronunciará una plegaria sentida, intensa, conmovida. Una plegaria al servicio de la sanación, de la solidaridad, de la reconciliación, de la justicia y de la paz. Nunca más un 11-S. Nunca más.

8.- Los desafíos de la secularización.- La sociedad norteamericana es una religiosa religiosa, pero también fuertemente impregnada de secularismo y materialismo. Su mismo progreso económico y bienestar social y cultural ha podido contribuir a ello. La sociedad norteamericana es también la sociedad puntura en el desarrollo y avance técnico, tecnológico y científico. La ciencia plantea permanentes retos. Y es preciso que la ciencia no camine al margen de la ética ni que la ciencia pretenda negar, en la práctica la fe. Y al respecto surgirá, con toda seguridad, la sabia y profética palabra de Benedicto XVI, el Papa de la Palabra, el profesor que necesita nuestro mundo, el maestro y cooperador de la Verdad.
En cualquier caso, y como también ha declarado el cardenal Bertone, hay un espacio todavía común y bien preservado: Estados Unidos de América no ha renunciado a sus raíces cristianas, como sí puede estar ocurriendo en Europa.

9.- En la apremiante e ineludible hora y signo del diálogo interreligioso y del compromiso ecuménico.- El jueves 17 de abril, a las 18,30 horas, en el Centro Cultural "Juan Pablo II", el Papa mantendrá un encuentro con representantes de otras religiones. En la tarde del viernes día 19, Benedicto XVI visitará la sinagoga del parque Este de Nueva York para felicitar a la comunidad judía en el día de la pascua hebrea. Resulta obvio y casi innecesario abundar en la importancia del Judaísmo en Estados Unidos y la realidad y significado interreligioso de este gran país.
Dígase lo mismo de su condición intercristiana, no sólo de confesiones y comunidades procedentes del Protestantismo, sino también de iglesias ortodoxas, muy presentes y vivas -como los mismos patriarcados de Constantinopla y de Moscú- en Estados Unidos. La Iglesia alemana de "San José" de Nueva York acogerá, en la tarde del viernes 18, la celebración ecuménica e intercristiana.

10.- Una etapa más y bien destacada en su selectivo y significativo ministerio petrino itinerante.- Las visitas apostólicas forman parte ya de la identidad y de la misión del Pastor Supremo de la Iglesia. Con estilo, matices, modulaciones e intensidades propias. Benedicto XVI lo hace de modo más selectivo, acorde quizás a su misma edad. Por cierto que el miércoles 16 de abril, cumplirá 81 años en Washington.

Este viaje de Benedicto XVI a USA es el primero que realiza en 2008. En julio irá a Australia, para presidir en Sydney la clausura de la Jornada Mundial de la Juventud, y en otoño -septiembre u octubre- irá al santuario francés de Lourdes, en el contexto del 150 aniversario de sus apariciones marianas. Es el octavo viaje internacional de Benedicto XVI. En 2005 viajó a Alemania; en 2006 a Polonia, España, Alemania y Turquía; y en 2007, a Brasil y a Austria. De este modo, es el segundo periplo intercontinental de Benedicto XVI, el segundo también a América.
Dentro de Italia, el Santo Padre, descontados sus periodos vacacionales en Castelgaldonfo o en las montañas, ha realizado ocho viajes pastorales: Bari, en Puglia, en mayo de 2005; Manopello, en Pescara, en septiembre de 2006; Verona, en el Véneto, en octubre de 2006, Vigevano y Pavía, en Lombardia, en abril de 2007; Asís, en Perugia, en junio de 2007; Velettri, en el Lazio en septiembre de 2007; y Nápoles, capital de Campania, en octubre de 2007.
En 2008, los días 17 y 18 de mayo irá a Liguria, concretamente a la capital, Génova, y a Savona. Los días 14 y 15 de junio volverá a Puglia, concretamente a Santa María de Leuca y Brindisi; y el 7 de septiembre, a Cagliari, capital de la isla de Cerdeña.